Un rècord de transfuguisme i ‘poltronismo’

El transfuguisme polític, els canvis de jaqueta, són una senya d’identitat de la cultura política italiana. Abandonar el partit propi en plena legislatura per anar-se’n a un altre o fundar un nou grup no està tan mal vist a Itàlia com en altres països, encara que en ocasions es fa sota la sospita fundada d’una compravenda furtiva de vots que fins i tot acaba als tribunals. L’actual Senat està batent el rècord històric de trànsfugues. Gairebé se n’ha perdut el compte. Fa pocs dies el diari La Repubblica va comptabilitzar 112 casos –sobre un total de 315 senadors elegits pel poble–. Això ha passat a causa de la crisi del partit de Silvio Berlusconi, Forza Italia, amb escissions i fugues constants. També hi ha tingut a veure la reordenació del centre polític, amb la pràctica autodestrucció del grup que va fundar Mario Monti. A l’inici de la legislatura també va patir desercions el Moviment 5 Estrelles, encara que ara l’hemorràgia sembla haver cessat perquè el partit torna a ser molt fort a les enquestes. A Berlusconi l’han abandonat personatges que abans van ser col·laboradors molt fidels, com Denis Verdini o Sandro Bondi. Aquests personatges s’alineen ara amb la majoria que dóna suport a Renzi. Un dels moments més espectaculars del transfuguisme (i de la variant que aquí es denomina poltronismo, d’aferrar-se a la poltrona, al càrrec públic) es va produir el novembre del 2013, durant el govern presidit per Enrico Letta. A la coalició hi havia cinc ministres del partit de Berlusconi. Quan Berlusconi va decidir trencar amb Letta, els cinc ministres, sense cap excepció, van deixar a l’estacada il Cavaliere i van fundar una nova força política, Nou Centredreta (NCD), cosa que els va permetre mantenir els càrrecs ministerials. Hi ha polítics que filen molt prim en el canvi de camisa, amb audaços viatges d’anada i tornada. És el que va fer Nunzia De Girolamo, exministra d’Agricultura. Va ser de les que va deixar el seu admirat Berlusconi el novembre del 2013 per conservar la seva poltrona (que després perdria per un cas menor de corrupteles). De Girolamo es va cansar després de l’NCD, va tornar a Forza Italia i Berlusconi, generós, l’ha readmès en el seu “cercle màgic”.