La Vanguardia (Català-1ª edició)
El niu del terror
Els joves terroristes dels últims atemptats a Turquia han sortit d’Adiyaman, una ciutat que es creia exemple de convivència
Em va dir el nou propietari que havien obert la botiga perquè la gent llegís llibres. I li vaig dir: ‘Que bé, em sembla excel·lent que la gent llegeixi llibres’”. La teteria de Mehmet Tunc és al centre d’Adiyaman (sud-est de Turquia), just al davant d’una dependència, ara tancada, que s’ha tornat cèlebre. La raó: va allotjar durant uns quants anys un centre d’adoctrinament clandestí de joves locals que es van radicalitzar fins a convertir-se en potencials suïcides. Fins que es va tancar l’octubre del 2014, el local es deia “Racó del te islàmic”, i hi havia versos de l’Alcorà a l’entrada i símbols de l’Estat Islàmic (EI) amagats darrere d’un armari.
Quatre joves captats aquí estan vinculats a l’atemptat de Diyarbakir del juny –quatre morts i centenars de ferits–, al de Suruc del mes següent –34 morts– i la matança d’Ankara de dissabte passat, amb 102 morts i 62 ferits greus. “Hi ha més cèl·lules de l’EI a Turquia, però la d’Adiyaman és singular, ja que a Síria van rebre formació especial per a la deto- nació de bombes”, explica Osman Suzen, advocat de la família d’un jove captat per la trama per a la carnisseria de la capital turca.
Que es radicalitzaven a marxes forçades no va passar inadvertit a les seves famílies, algunes de les quals van alertar la policia. “Malgrat que les forces de seguretat coneixien al detall els avisos, ningú no va obrir una investigació fins que van arribar els atemptats”, denuncia l’advocat.
Com deixa clar el secretari de l’alcalde, Hasan Basri Kizilbay, Adiyaman s’havia distingit fins ara no com a niu de l’extremisme, sinó tot al contrari, per la convivència de kurds, turcs, alevites i sunnites. La creació d’una cèl·lula de suïcides és una cosa tan impròpia d’aquesta ciutat que molta gent sospita. “Es tracta d’un projecte de guerra bruta com als anys noranta. L’Estat s’ha tornat de nou criminal”, diu Abuzer Kücukkelepce, líder regional del partit prokurd i d’esquerres dels Pobles Democràtics, HDP, que ha tingut nombroses baixes en els atemptats.
Un factor que es repeteix a l’hora d’explicar per què aquests joves –des de la municipalitat s’eleva la xifra a 34 captats– van
“No volia asseure’s a la mateixa taula amb dones, ni tan sols amb les germanes”, explica la família d’un terrorista
ser sotmesos amb facilitat a un rentat de cervell és l’atur a Adiyaman, que amb un 16% gairebé dobla la mitjana turca (9,8%). “L’atur crea ignorància”, assevera el transportista jubilat Osman.
En particular, la ignorància en matèria religiosa, com emfatit- zen dos imams de la mesquita Yavuz Selin, és un altre factor de pes. Els adoctrinats procedien de famílies pobres i atees, alevites o amb un ampli desconeixement de l’islam, i es van decantar per una versió extrema del que van prendre com l’única i veritable religió.
Orhan Gönder—el jove d’uns vint anys, actualment a la presó, acusat de l’atemptat a Diyarbakir— és un kurd-alevita que es va inclinar per una versió fanàtica de l’ortodòxia sunnita. “A finals del 2013, després de preparar l’ingrés a la universitat, va començar a canviar. No volia asseu- re’s a la mateixa taula amb dones, ni tan sols amb les germanes, cosa que per a nosaltres no és apropiada”, explica el seu oncle, el forner Ercan Gönder.
“No sabíem com tractar-lo. Ho vam intentar amb converses o discutint obertament amb ell. Vam arribar a cridar-li, però no contestava, es tancava –prossegueix–. Després es va deixar la barba, va canviar de roba i només menjava una vegada al dia”. Gönder va arribar a radicalitzar-se tant que va participar en un atac a l’imam de la mesquita de Maraslislar, on coneixen el grup com “els ignorants”.