La Vanguardia (Català-1ª edició)
Hamàs avisa Kerry que no podrà frenar la intifada
Se succeeixen els atacs amb ganivet a Hebron i Jerusalem
“L’intent diplomàtic internacional impulsat pel secretari nord-americà John Kerry per detenir la intifada fracassarà rotundament”, va declarar ahir a La Vanguardia Hassan Iussef, líder de Hamàs a Cisjordània. “Això provocarà un enfrontament entre el poble palestí i les forces de seguretat de l’Autoritat Nacional Palestina. La pròxima visita de Kerry pretén evitar que els palestins cullin els fruits de la seva lluita”, va afegir el líder islamista.
Dimecres vinent està prevista una reunió a Berlín entre Kerry i el primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, per organitzar, potser, la cimera a Jordània destinada a posar fi a la recent onada de violència.
A les ciutats santes d’Hebron i Jerusalem, tres joves palestins van morir ahir quan intentaven apunyalar tres israelians: una policia i un colon a Hebron, així com un policia a la porta dels Lleons de Jerusalem. L’agressor, de 16 anys, va sortir de casa seva al barri palestí de Jabel Mukaber de Jerusalem Est, on viuen 35.000 palestins. A tan sols dos minuts hi ha l’assentament jueu d’Armon Hanatziv. Normalment, molts jueus fan les seves compres dissabte al barri palestí, però ahir només s’hi veia policia i molts periodistes de tot el món.
Dimarts van sortir de Jabel Mukaber tres dels terroristes que van atacar en diferents zones de Jerusalem. “El que Israel fa amb els nostres joves és un genocidi”, va etzibar un veí abans que se li preguntés res. Un altre se li va enfrontar i va replicar: “La majoria de gent al barri vol pau i tranquil·litat”. Va començar una discussió a crits davant de la botiga de falàfel on hi havia un gran grup de joves. El fill del pacifista destacava per la seva samarreta, amb el missatge: “La pau comença amb mi”. Molt diferent de la gran majoria de nens, que tracten com a herois els amics que van atacar jueus, i el somni dels quals és convertir-se en màrtirs.
El nen palestí, que estudia a l’escola americana fora de Jabel Mukaber, diu: “Aquesta samarreta és de la meva escola. Encara que sé que els colons han pujat a la mesquita d’Al-Aqsa, no estic d’acord que es matin innocents”. El seu pare no el deixa veure la televisió per por que les imatges sagnants l’incitin a la violència. Ell confessa: “Igual- ment veig les notícies a casa de la meva àvia. Però la majoria del que veig són vídeos a Facebook i WhatsApp”.
Per parlar amb els periodistes, molts nens es cobreixen la cara amb la samarreta per por que se’ls identifiqui. L’avi Abu Ali va veure com la unitat d’emmascarats de l’exèrcit israelià arrestava dos dels seus fills i assegura que els seus fills són innocents. Tot i això, afegeix que “les imatges violentes dels soldats israelians que veuen a internet estan fent tornar bojos els nens”.
No es tracta d’un barri pobre, com tants altres a Gaza i Cisjordània. Aquí, les carreteres són relativament modernes, les infraestructures ordenades, no hi ha escombraries escampades i les cases, construïdes amb pe- dra de Jerusalem, són relativament àmplies. Fins a la guerra del 1967 pertanyien a Jordània, però quan Israel va annexionar la part oriental de la ciutat, els seus habitants van passar a ser residents permanents a Israel (en rebutgen la ciutadania) i van rebre una targeta d’identitat que els permet circular a Jerusalem i la resta del país.
“Tot comença i acaba a AlAqsa”, afirma Adnan Farji, resident del barri. “Els colons israelians no han après res, i continuen pujant cada dia a l’esplanada de les Mesquites com si fos seva”. Farji és un dels més extremistes a Jabel Mukaber, i un altre veí confessa que és membre de Hamàs.
Ràpidament passa d’un periodista estranger a un altre, relatant la conspiració jueva per apoderar-se d’Al-Aqsa, parlant amb fluïdesa l’anglès, el francès i l’àrab. Segons ell, “Israel comet un genocidi contra nens que venen caramels als carrers”. Quan un periodista holandès li ensenya amb el mòbil fotos d’aquests nois amb ganivets alçats, interromp l’entrevista i passa a parlar amb el següent.
Mahmud treballa reparant avaries a l’assentament jueu de Neve Yakov. Fa dies que no surt de casa. “Temo que qualsevol trobada amb un policia acabi en tragèdia, per la qual cosa estic fent vacances forçades. Espero que acabin molt aviat –diu–. Cal continuar les coses on van quedar després de l’assassinat de Rabin. Si Netanyahu vol resoldre el problema, podrà fer-ho en cinc minuts”.
Quan ens n’anem, veiem que la discussió entre els radicals i alguns moderats continua davant de la botiga de falàfel. La impressió és que tant palestins com israelians han de decidir cap a on segueix el seu camí.
“Temo que qualsevol trobada amb un policia acabi en tragèdia”, explica un palestí que no surt