La Vanguardia (Català-1ª edició)
Sánchez refreda la polèmica i obté un suport resignat a les seves llistes
El fitxatge de Lozano i la proposta laboral tanquen una setmana “poc afortunada”
“Gel”. Això és el que, en gràfica descripció d’un president autonòmic, va aplicar ahir Pedro Sánchez al comitè federal del PSOE per mirar de mitigar les inflamacions i irritacions internes causades després d’una setmana, com admeten fins i tot a Ferraz, “poc afortunada”.
Si per al Govern i el PP va ser una setmana horribilis, el PSOE tampoc no va estar gaire fi encara que passés més desapercebut, segons assumeixen alguns dels seus dirigents, més enfadats amb la descafeïnada proposta de “voladura controlada” de la reforma laboral, però sense tocar les indemnitzacions per acomiadament, i amb el sorprenent fitxatge per a les llistes electorals d’Irene Lozano, exdiputada d’UPyD, que molts continuen sense digerir. No obstant això, i malgrat que l’ambi- ent era “molt calent”, a les portes del 20-D va prioritzar la responsabilitat, quan no la resignació, entre els líders territorials socialistes.
El comitè federal del PSOE tenia ahir com a objectiu ratificar les llistes electorals segellades la nit anterior després d’una tempestuosa jornada. Pel fitxatge de Lozano però no només, ja que també hi va haver candidats perjudicats i d’altres de directament sacrificats. Alguns líders territorials lamenten que Sánchez busqui un grup parlamentari de fidels, per al cas que la terra s’obri als seus peus després del 20-D. D’altres critiquen el fitxatge estrella de Lozano, sense comprendre quin benefici pot tenir per a Sánchez: “No té prou entitat perquè en discutim, no modificarà en res la tendència del vot”. Ja l’andalusa Susana Díaz, l’asturià Javier Fernández o l’extremeny Guillermo Fernández Vara, entre d’altres, van fer explícit el seu disgust la nit anterior, així que ahir no van voler reiterarlo. I el comitè federal, per aclaparadora majoria, va aprovar les llistes en bloc: dels prop de 250 assistents, només hi va haver 3 vots en contra –els d’Esquerra Socialista– i 6 abstencions.
Sánchez, això sí, va defensar el seu fitxatge: “El PSOE no és només patrimoni dels seus militants, sinó de tota la ciutadania progressista que vol canviar Espanya”. Prèviament, el líder del PSOE va plantar cara celebrant la recuperació de bona part del poder territorial socialista només 447 dies després que fos elegit secretari general. “El 2015 està sent un mal any per a la dreta i un pèssim any per als que volien un PSOE feble, perquè 447 dies després som un partit més fort i unit”, va assegurar. “Som aquí, dempeus, en marxa!”, va clamar.
I va aprofitar per ficar el dit a l’ull al PP: “Montoro diu que hi ha dirigents i militants que s’avergonyeixen del PP. Ningú hauria d’anar a votar amb vergonya, ni confiar en els qui l’avergonyeixen. No ho mereixen ells ni milions d’espanyols honestos i treballadors”.
Només José Antonio Pérez Tapias, en nom d’IS, va portar a col·lació una altra de les fites de la setmana del PSOE: el projecte de derogació de la reforma laboral del PP, però sense tocar la reducció de la indemnització per acomiadament. Sánchez va defensar les seves tesis, si bé algun president autonòmic va mostrar estranyesa a la sortida: “És clar que no hi ha marge per apujar la indemnització per acomiadament, i per això Pedro no havia d’haver-se ficat en aquest jardí i fer tanta campanya de la derogació de la reforma laboral. Al final, només hem emprenyat la dreta i l’esquerra”.
En la reunió, la líder dels socialistes bascos, Idoia Mendia, també va voler concloure un altre dels recents incendis al PSOE, i va tornar a explicar la diferència entre el concert i la quota basca. Sánchez va tornar a redirigir el tret cap a Rajoy, del qual va assegurar que fa dos anys que és “fora de la llei” ja que no actualitza el finançament autonòmic.
Pedro Sánchez, això sí, va evidenciar en tot moment la seva confiança en la victòria: “Estic segur que guanyarem les pròximes eleccions i aviat hi haurà un govern que construeixi un futur per a la majoria”.
El líder del PSOE ataca el PP: “Ningú no hauria d’anar a votar amb vergonya, ni confiar en els qui l’avergonyeixen”