La Vanguardia (Català-1ª edició)
El Partit Alfa
El Partit Popular acaba de viure una de les seves pitjors setmanes. Ciutadans està atrapant el seu electorat més jove. Els nervis estan a flor de pell a Gènova. I la Moncloa ha rebut un missatge molt inquietant de Brussel·les
Entre els mesos de maig i desembre de l’any 2011, el Partit Popular es va convertir en l’organització política amb més càrrecs i palanques de poder a Espanya des de la restauració de la democràcia parlamentaria. Espantada pels estralls de la crisi econòmica, la societat volia solucions ràpides. La gent va fer fora José Luis Rodríguez Zapatero i es va encomanar a Mariano Rajoy. El dia de Nadal de l’any 2011, es podia parlar del PP com el Partit Alfa de les classes mitjanes espanyoles. Els guanyadors se sentien forts i van voler posar en marxa la dolorosa devaluació interna sense plantejar pactes de llarg recorregut amb Barcelona i Bilbao.
Quatre anys després, el Partit Alfa es troba visiblement malmès, desgastat i molt abonyegat per les patacades de les eleccions locals de maig i de l’esdeveniment català, en què la discutible aposta per Xavier García Albiol, xèrif metropolità, ha estat desbaratada per l’espanyolisme més ben dissenyat de la ciutadana Inés Arrimadas. Catalunya ha fet mal al Partit Popular.
El resultat del 27 de setembre sembla ideat al gabinet de Maquiavel al palau de la Senyoria de Florència. Catalunya està descobrint ara la instància cabalística entre els números 62 i 63. Seixanta-dos (diputats) és voler i no poder. Cal sumar-hi un de CUP. El seixanta-tres té poder. El potent i complex resultat del bloc independentista, del qual han pres nota les principals capitals estrangeres, conté una càpsula de cianur que pot trencarse entre les dents de Artur Mas.
Amb un 25 molt fàcil de vendre, Albert Rivera ha aconseguit un espot fenomenal davant la generació espanyola que se sent molt identificada amb Pau Gasol. Un nou suarisme, baix en calories i sense essències de Syriza. Als restaurants fins de Madrid aquests dies no es parla de cap altra cosa. L’home del moment és Rivera, com ho va ser Pablo Iglesias ara fa un any, aquell mes d’octubre catastròfic en què tots els vicis del sistema es van descarnar.
A mesura que passen els dies es comprova com les eleccions catalanes han estat especialment dolentes per al PP. Bona part de la societat espanyola s’ha adonat que a Catalunya hi ha un problema seriós i ara li costa veure Rajoy com a solució. José María Aznar, molt emprenyat, escriu articles d’elogi al pacte del Majestic (1996) per intentar demostrar que ell no és una “fàbrica d’inde- pendentistes”. Es busquen culpables.
El Partit Alfa està nerviós. Els ministres Montoro i Margallo no se suporten. Estan gelosos de l’excel·lent relació que té la vicepresidenta Soraya Sáenz de Santamaría amb la televisió privada. Ha dimitit la presidenta del partit al País Basc. María Dolores de Cospedal se sent desplaçada i el primer vídeo de campanya ha estat un desastre viral.
La pitjor notícia, però, ve de Brussel·les. L’informe desfavorable als pressupostos espanyols del 2016 du firma francesa, i sobre aquest punt podríem construir algunes teories. La firma és del comissari Pierre Moscovici, però porta la rúbrica de JeanClaude Junker, president de la Comissió. El ministre Margallo no ha pogut evitar-ho, com ha demostrat la irada actitud de Montoro.
Quan falten nou setmanes per a les eleccions generals, aquest informe espatlla l’oferta marianista d’un continuisme tranquil i destaca la idea d’Espanya com a problema. És un advertiment comptable i un avís polític. “Vostès encara estan espatllats, facin el favor de trobar solucions”. Aquest és el missatge del Directori. I aquesta és la notícia més rellevant de la setmana.
No ens confonguem, però. El Partit Alfa continua sent fort. Conserva molta influència sobre la gent gran i és una roca a les ciutats petites i mitjanes. És difícil que baixi dels set milions de vots, però si fracassa a les grans ciutats pot quedar per sota dels 130 diputats. En aquesta cota, la reelecció de Rajoy es complicaria. El Partit Alfa encara no és Beta, però està molt nerviós.