Barcelona en bici

El pitjor error que he comès en la meva vida ha estat marxar d’Erasmus als Països Baixos. Allà, vaig descobrir un nou món: el d’anar en bicicleta. Mai m’havia plantejat moure’m pedalejant, però allà no hi havia cap altra opció. Vaig quedar tan encantada que vaig decidir no abandonar aquest hàbit tan saludable i en tornar a Barcelona, per comoditat, vaig decidir fer-me sòcia del Bicing. El que no m’esperava és que l’experiència fos tan frustrant. Els primers dies em resistia a perdre la il·lusió, però de mica en mica se m’ha acabat la paciència.

Bicicletes a les quals els cau la cadena en qualsevol moment, d’altres sense frens (això quan n’hi ha a l’estació més propera!), carrils bici que acaben enmig del no-res, vianants que ocupen el carril sense cap consideració i conductors que es creuen els reis de la Diagonal són alguns dels maldecaps del meu dia a dia en bicicleta per la Ciutat Comtal.

Al final, he après que has de perdre la por i llançar-te a l’embolic que suposa la Barcelona d’asfalt, però crec que és un servei amb un gran potencial i moltes mancances. Tinc l’esperança que, en qüestió de temps, la ciutat millorarà els carrils i fomentarà el seu ús. Mentrestant, intento esquivar els turistes despistats.

ANA JIMÉNEZ NÚÑEZ

Barcelona