El WhatsApp del papa

Aquesta setmana he tingut accés a un document que podria truncar moltes infàncies felices. Per tal d’evitar-ho, manteniu aquest article fora de l’abast dels nins. Els grups de WhatsApp formen part del dia a dia; hi ha grups de WhatsApp familiars, n’hi ha d’antics companys d’EGB, també n’hi ha per organitzar aniversaris. Són comprometedors, perquè si t’hi agreguen, no pots abandonar-los sense quedar com un antisocial. El primer que faran serà criticar-te al mateix grup que acabes de deixar. Quan ets a un grup de WhatsApp, has d’aguantar que el telèfon se t’ompli de parides.

És així. Un individu és capaç d’inventar les eines més útils i revolucionàries per canviar el món, arriba la societat i banalitza el seu ús. Per què? Ni idea. El que resulta formidable és que la humanitat hagi arribat fins aquí. La qüestió és que un dels grups de WhatsApp impossibles d’evitar és el de pares i mares d’alumnes. Tothom que tingui un fill en edat escolar pertany sense dubte i sense ganes a aquell grup, en què una mare pregunta quantes apuntaran les criatures a les colònies, una altra vol saber si l’epidèmia de polls ja ha passat, i una tercera –sempre hi intervenen elles– recorda amb un munt d’emoticones de pomes, plàtans i raïm que l’endemà és el dia de la fruita i n’han de dur al col·legi.

Bé. Idò aquesta setmana he descobert que els pares d’alumnes tenen el seu propi grup de WhatsApp. Només per a homes. Posem que es diu Tigres Caçadors, en referència a la classe dels seus fills, la classe dels tigres. Posem que a la foto de perfil hi ha una rossa amb els pits molt grossos (que no és la dona de cap d’ells). Tot el que s’envien aquests pares de família són seqüències de pornoriure en què els membres protagonistes fan cabrioles impossibles. També intercanvien mems hilarants, del pal: “Molt feliç al parc”. I veus un tipus al parc. “Sóc el del fons”. I al fons, en la llunyania, hi ha un noi amb el cap d’una noia entre les cames. El mateix caca-cul-pet-pipí dels seus fills que, si descobrissin això al mòbil dels seus pares, potser deixarien de considerar-los els seus herois. I entendrien que ells tampoc no creixeran mai.

Les mares tenen, així mateix, el seu grup exclusiu de WhatsApp. Posem que es diu “Mamis”, i és explosivament soporífer. L’una penja la foto d’un tio bo, i l’altra respon: “Podeu enviar-me el poema que s’han d’aprendre per demà? Gràcies”. Una hi adjunta un acudit: “Yo quiero estar contigo, vivir contigo, bailar contigo”; i ella: “Vols fer massa coses, Manuel, hem d’anar al Mercadona”. I així. Ah, no cal dir que a les reunions de l’ampa tots fan veure que aquells grups de WhatsApp no existeixen.

On anirem a parar?, es preguntaven les nostres àvies quan veien a la tele la Sabrina i les mama chicho amb què es va educar la meva generació. Ja tenen la resposta. A qui l’afecta que Playboy no publiqui més fotos de dones despullades?

La qüestió és que un dels grups de WhatsApp impossibles d’evitar és el de pares i mares d’alumnes