Les famílies i el sínode

Molt s’està especulant aquests dies sobre els temes de què s’hauria d’ocupar el sínode dels bisbes sobre la família. Fa l’efecte que s’estan llançant pilotes fora, cap a punts perifèrics. Potser s’està oblidant el que és obvi, que sol ser l’important: les necessitats reals de la família, peça clau per a qualsevol societat i cultura que vulgui sobreviure a si mateixa.

El Papa ha dedicat el 2015 diverses audiències a parlar sobre els reptes que té al davant la societat en relació amb la família: ajudar els joves a crear vincles familiars estables; ajudar els pares que s’han exiliat de la llar familiar a reprendre la tasca d’educar els fills; donar suport a famílies per su- perar les crisis; tornar l’esperança a les famílies trencades. En definitiva, tornar la confiança en l’avui devaluada institució familiar. Per afrontar la situació actual és necessari emprendre una acció orgànica i organitzada, per donar suport a totes famílies, i de manera especial a les que es troben en dificultat. La tutela de l’estabilitat familiar, la cura i promoció de la infantesa, la visibilitat de l’aportació social de la família i el respecte a la funció parental són algunes de les qüestions clau.

La família necessita avui més que mai ser ella mateixa i és essencial que els diversos agents –administració pública, empreses, entitats i societat en el seu conjunt– creïn les condicions que afavoreixin la seva missió d’acollida, cura i educació de les noves generacions. Possiblement aquest és un dels reptes més urgents en un mo- ment en què ningú no posa en dubte que la sostenibilitat de la nostra societat es basa en gran manera en la família.

L’Església no ha de tractar de resoldre sola els problemes de la família, sinó fer servir la seva autoritat moral per posar a treballar tota la societat, començant pels poders públics, a favor de la institució familiar. La família ha de ser reconeguda com un bé públic que hem de cuidar entre tots. Ningú no està eximit de protegir la família des del seu àmbit de responsabilitat: l’Església, l’administració pública, l’empresa, l’escola, la universitat...

El papa Francesc afirmava a l’Equador el juliol passat: “La família és l’hospital més proper, la primera escola dels nens, el grup de referència imprescindible per als joves, el millor asil per als ancians”. Cuidem la família, massa coses depenen d’ella.