Del preu de la carn humana

Una de les empreses més importants del país, multinacional, decideix externalitzar un dels seus departaments tecnològics més importants. Li encarrega a una altra importantíssima companyia, amb àmplia experiència al sector. Aquesta recorre a una tercera empresa, una ETT de luxe, que contracta un bon nombre d’enginyers i titulats superiors. Sou: 1.200 euros, pagues extres incloses.

Un dels departaments de la Generalitat decideix externalitzar una de les seves àrees, també de l’àmbit tecnològic. Fa el corresponent concurs, etcètera. L’empresa guanyadora ràpidament busca els serveis de la ja mencionada ETT de luxe. En aquest cas el sou, de nou per a titulats superiors, és de 857 euros, tot inclòs.

Un dels centres d’investigació més importants del país rep cada vegada més encàrrecs privats que permetran amortitzar la ingent inversió de diner públic en una instal·lació que ha de ser promesa de recerca i desenvolupament. Potser també de treball qualificat i de qualitat. Però no és així perquè, a l’hora de contractar els enginyers necessaris, torna a entrar en joc la intermediària mencionada. Sou: 1.500 euros.

Ja sé que no s’escandalitzaran. A hores d’ara tots sabem els sous de misèria que es paguen en aquest país, fins i tot sent llicenciat o tècnic superior. Però i si els explico que en aquests tres casos les empreses on treballen els contractats paguen per ells als intermediaris entre el doble i el triple del sou que reben? Els puc assegurar que els tres són casos reals i també que no són, ni molt menys, excepcions. Hem fet realitat el deliri dels germans Marx i la seva part subcontractant de la primera part. Segur que tothom signa aquests contractes mort de riure per la broma.

Fa dies que estem seguint amb preocupació el conflicte de la llet: els ramaders s’estan enfrontant al lobby de les grans indústries que, unides en càrtel, s’entesten a pagar-los la llet per sota del preu de producció i a utilitzar tota mena de trucs i trampes per evitar complir la llei. Ni que sigui la simple llei del mercat.

Fa anys que sabem que al primer sector l’estafen. Que del preu que paguem per les mongetes, els tomàquets o les patates els arriben uns pocs cèntims escadussers insuficients davant d’imprevistos, gelades, malalties o catàstrofes similars.

Doncs bé, felicitem-nos. Deu ser un triomf de la democràcia que haguem consentit que aquesta situació injusta i abusiva afecti ja tots els sectors productius i laborals. Com a mínim no s’ha perdut el sentit de l’humor. Això sí, negre, negríssim. Saben com les anomenen aquestes ETT als fòrums dels que busquen feina? Càrniques. Senzillament perquè trafiquen amb carn a pes. Tant els fa que sigui filet, el pagaran a preu d’hamburguesa barata. Això sí, del llom d’aquest treballador en menjarà l’ETT, l’empresa subcontractada i la casa mare que es beneficiarà dels seus serveis.

I què fa el titulat superior amb el seu sou migrat? Doncs quedar-se a casa ben content perquè forma part de la recuperació econòmica imparable i contribueix, ell solet, a enriquir dues o tres empreses alhora. Dic a casa, segurament dels pares, perquè feina tindrà si li arriba el sou a final de mes. No es pot tenir tot.

Del llom d’aquest treballador en menjarà l’ETT, l’empresa subcontractada i la casa mare beneficiària dels seus serveis