Amnèsia digital

La societat delega la memòria en telèfons i ordinadors i aquest fet no posa en risc la capacitat del cervell

En l’era de les noves tecnologies ha nascut un terme nou, amnèsia digital, per referir-se a l’oblit gairebé immediat de dades o informació que són traslladats i emmagatzemats en telèfons intel·ligents o ordinadors per no haver-los de memoritzar. No és estrany, doncs, que moltes persones recordin el número de telèfon de la casa on van viure quan eren nens, mentre que són incapaços de repetir aquesta acció si se’ls demana que marquin de memòria, sense recórrer a l’agenda del telèfon intel·ligent, el número dels seus fills o el de l’oficina on treballen. És una de les conclusions d’un estudi recent (elaborat a partir de 6.000 enquestes als EUA i Europa) que alerta que l’actual societat està patint una pèrdua de capacitat de memòria per aquesta tendència de delegar en dispositius mòbils una feina que fins a l’aparició d’aquests aparells feia el cervell.

Cal alarmar-se per aquestes conclusions? Experts en memòria consultats per La Vanguardia consideren que no i coincideixen a afirmar que fins ara cap investigació científica no ha constatat cap pèrdua de la capacitat de memòria de la població per l’ús de les noves tecnologies. El que passa, indica Modesta Pousada, professora de Psicologia i Ciències de l’Educació de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), és “que l’ús d’aquests mitjans digitals està canviant la manera com accedim, guardem i fem servir la informació”.

Diego Redolar, professor de neurociència de la UOC, assenteix que la memòria operativa (els records a curt termini, com ara un número de telèfon, una cita o una adreça) “s’ha delegat en aquests mitjans digitals” però recalca que “en cap cas no pot afirmar-se, amb base científica, que aquest canvi es tradueixi en una pèrdua de capacitat de memòria”. Al contrari, afegeix Redolar, “ja que la regió del cervell que abans feia aquesta feina la fem servir ara per a altres funcions”.

Molt més contundent es mostra Alberto Villarejo, vocal del Grup d’Estudi de Neurologia de la Conducta i Demències de la Societat Espanyola de Neurologia (SEN), quan se li pregunta per estudis com el que hem esmentat, perquè afirma que amnèsia digital “torna a ser un d’aquests termes inventats, sense cap base científica i amb un interès purament comercial, per referir-se a conseqüències causades per les noves tecnologies”.

Villarejo no amaga la seva sorpresa pel fet que aquest informe hagi estat finançat per una empresa dedicada a la venda d’antivirus informàtics. Aquesta firma, Kaspersky, aprofita les conclusions del seu informe –recalca aquest neuròleg– per recomanar a aquests ciutadans que deleguen els seus records més immediats en mitjans digitals que protegeixin aquesta memòria dipositada en telèfons i ordinadors amb programes antivirus per evitar la pèr- dua d’aquesta informació.

Alberto Villarejo també és taxatiu quan afirma que cap estudi seriós “no ha detectat que estiguem perdent capacitat de memòria” per l’ús de mitjans digitals. Comparteix, doncs, la teoria de la resta d’experts consultats per aquest diari. A la qual també s’afegeix el psicòleg Carlos Barea Navas. Per què ara no som capaços de recordar ni dos números de telèfon?, es pregunta Barea. La resposta no pot ser més clara: “Simplement, perquè abans els marcàvem cada vegada que fèiem una trucada i ara ho fem només una vegada per introduir-los a l’agenda del nostre telèfon intel·ligent”. Marcar una vegada i una altra un telèfon “era una de les estratègies més simples de la memòria”, indica Modesta Pousada. Un entrenament que ara no es practica. “Com que sabem que aquest número ja està guardat i el podem marcar amb un simple clic no fem cap esforç per memoritzar-lo, però sí que recordem perfectament com trobar-lo”, afegeix aquesta professora de psicologia de la UOC. I això fa que la nostra memòria continuï funcionant, encara que d’una altra manera.

Actualment tenim accés fàcil a quantitats ingents d’informació, afirma Ferran Lalueza, professor dels Estudis de Ciències de la Informació i de la Comunicacació de la UOC. “En conseqüència –afegeix– memoritzar determinades dades ens sembla un esforç inútil perquè sabem que podrem consultar-les sempre que les requerim”. Lalueza afegeix que en un entorn tan vertiginosament canviant “els coneixements caduquen amb molta celeritat”. Aquest professor de la UOC considera que “les competències del saber estan cedint terreny a les del fer i del saber estar, que són les que ens capaciten per continuar formant-nos al llarg de la vida.” “Per tant –afegeix Lalueza–, ara tenir un determinat coneixement (saber) té menys valor que ser ca-

UN NOU UNIVERS Ha canviat la gestió i ús de la memòria, que ja no és semàntica OBLITS ACTUALS Molts recorden el telèfon de la casa on van viure de petits, però no saben el dels seus fills

paç d’obtenir-lo quan es necessita (saber fer) i de gestionar la informació que trobem amb una actitud (saber estar) crítica i rigorosa”.

Diego Redolar recalca, en aquesta mateixa línia, que abans de l’aparició d’aquests mitjans digitals es potenciava més la memòria semàntica (relatar d’una tirada els reis gots o els afluents dels rius) perquè l’accés a aquesta informació no es podia obtenir de manera immediata. “Ara l’important és recordar com s’arriba a les portes rere les quals s’amaga tota aquesta informació i tenir habilitats per fer-la servir”, afegeix aquest professor de neurociència.

I el cervell, indica Redolar, “és un òrgan molt plàstic que s’adapta amb gran rapidesa als canvis”. Posa un exemple per demostrar que, lluny de perdre capacitat de memòria, el que està passant és que “guanyem noves facultats”. Redolar afirma que s’ha descobert que la part del cervell que controla el moviment dels dits “ara és més actiu en aquelles persones que usen amb molta freqüència aquestes extremitats per teclejar en ordinadors i telèfons”.

Ferran Lalueza apunta un altre factor addicional que avui jugaria en contra del valor memorístic. “Vivim en una societat en què el coneixement tendeix a construirse cada vegada més de manera col·laborativa, així que la nostra memòria personal tendeix a ser reemplaçada per la memòria social, que és la que sumen totes aquelles persones amb qui estem connectats. N’hi ha prou d’evocar qualsevol pista sobre un interrogant en una xarxa social per obtenir una resposta al nostre oblit puntual”.

Modesta Pousada considera que el repte del futur “no serà evitar l’oblit, sinó disposar de les estratègies adequades per recuperar la informació quan la necessitem, per convertir el disponible en accessible.”

Els experts consultats coincideixen, d’altra banda, a afirmar que la nova era digital ha fet perdre capacitat d’atenció. I això tindria conseqüències en la denominada memòria operativa. La confiança de trobar en aquests mitjans tecnològics la informació que es pugui necessitar en un moment determinat explica aquesta pèrdua d’atenció. “Si hi ha una cosa que se’ns escapa en una conversa o no acabem d’entendre, aquest fet no ens preocupa avui tant com anys enrere perquè confiem que ja trobarem aquesta informació en aquests mitjans digitals”, apunta Diego Redolar. Però això, insisteix aquest professor de neurociència, no ha de preocupar. “Simplement estem aprenent a fer servir noves estratègies”. Sobre aquesta nova realitat hi ha diferents teories, indica Modesta Pousada. “Mentre que alguns experts posen l’èmfasi en aspectes negatius de la tecnologia sobre la nostra atenció, d’altres plantegen que aquests problemes addicionals que ara observem només ho seran a curt termini i auguren que al final els avenços tecnològics permetran un desenvolupament vertiginós de les nostres capacitats cognitives”, indica aquesta psicòloga. Pousada conclou que el que sí que és clar és que delegant la memòria operativa a dispositius digitals “recordem pitjor els detalls d’aquesta informació, però al contrari mantenim molt viu el record d’on podem localitzar-la”. Així que la memòria continua funcionant, encara que adaptada a les noves circumstàncies.