La Vanguardia (Català-1ª edició)
“Si tornés a començar, repetiria com a metge”
Des de la crisi de l’ebola fins als els brots de legionel·la, Antoni Trilla és especialista a aplacar alarmes sanitàries i a tranquil·litzar els ciutadans aportant informació científica rigorosa i comprensible. Aquest mes recorda la conveniència que les persones que pertanyen a grups de risc es vacunin contra la grip
Si no hagués estat investigador, què li hauria agradat ser? No canviaria. Si tornés a començar, repetiria com a metge.
La qualitat que més aprecia en un científic? La capacitat d’observació i anàlisi.
La que més el disgusta? La vanitat i l’egoisme.
El tret principal del seu caràcter? Capacitat de diàleg.
Què pensa que és cert encara que no pugui demostrar-ho? Que Déu deu existir.
Quina idea desitjaria que se li hagués ocorregut a vostè? Moltes, alguna d’elles bona.
Quin descobriment desitja veure abans de morir? Una vacuna per a les malalties neurodegeneratives i una altra per al refredat.
Què necessita per concentrar-se? Ben poca cosa.
Quina activitat física fa? Gos (passeig) i golf.
El menjar que més li agrada? El que fa la Marta, la meva dona, que és metgessa i una cuinera excel·lent.
La seva ocupació preferida quan no l’ocupa la ciència? Fer classes a la Facultat i parlar amb els meus alumnes.
De quina manera manté el cervell en forma? Activament: llegint, escoltant, escrivint...
Com li agrada relaxar-se? En realitat, no sé relaxar-me. És un problema.
El seu error més gran? Creure sempre que tothom és bona persona.
Qui mereix un Nobel i no l’ha tingut? Molta gent que ha fet avançar la medicina, a petits passos, però de manera brillant.
Un heroi de ficció? Sherlock Holmes i el Dr. Watson, que són inseparables.
Un personatge històric o actual a qui admiri? Nelson Mandela.
El mestre que més l’ha marcat? Molts, però especialment Joan Rodés.
¿La seva música preferida? Gairebé tota: clàssica (Bach, Beethoven), pop i rock (Elton John, Phil Collins).
Un consell a un jove científic? Preparar-se bé i tenir amplitud de mires.
El que més el fascina? La solidaritat de les persones en moments difícils.
Una frase per penjar a la paret? “Escollim anar a la Lluna, no perquè sigui fàcil, sinó perquè és difícil”. És del discurs de John Kennedy el 1962 sobre la ciència i la cursa espacial.
La seva fórmula, nombre o molècula preferida? L’anell beta-lactàmic (nucli de la penicil·lina)
L’últim que l’ha meravellat? Poder treballar en el que més m’agrada, cada dia.