La Vanguardia (Català-1ª edició)
Abraçades a l’asfalt
Amb els ulls embenats i els braços oberts es va plantar Mamadou Korka Diallo al mig de la Via Laietana, a l’altura de Jaume I. Els transeünts s’aturaven. El miraven. Tornaven a mirar. Xiuxiuejaven. I només uns quants s’hi acostaven prou i l’abraçaven. La d’aquest jove activista de les abraçades va ser alguna de les iniciatives particulars que van animar la jornada sense cotxes, i sense encant, que es va celebrar ahir en aquest tram de la ciutat.
Amb la seva companya de pis Àfrica Rodríguez, Mamadou Korka va voler mesurar amb la seva performance el grau d’afecte dels transeünts, en absència de l’estrès dels cotxes. Sense cartell informatiu. Sense parlar. Sense mirar. Només amb el seu somriure i els braços ben oberts convidant acollidors al contacte, al frec ia l’abraçada.
“Aquest experiment deu ser una cosa molt internacional perquè només l’abracen els guiris. Mira, mira... un altre estranger. Ho veus?, ni pregunta, s’hi acosta i l’esprem.” La narradora és Macarena Morejón, sevillana de 31 anys, i una de les persones contractades aquest dissabte per l’Ajuntament de Barcelona com a punt d’informació a la jornada sense cotxes. Amb el seu peto verd, “plantada com un pi” la Macarena va passar dotze hores, de vuit a vuit, al costat de les tanques que impedien la circulació pel carrer de Jaume I. Un punt privilegiat per controlar les abraçades que anaven regalant, a compte gotes, a en Mamadou.
Què se sent allà plantat? “Proviho vostè mateixa”. Fins que el cos i els sentits s’acostumen, se sent un cert desassossec. Se sent soroll. Massa per tractar-se d’un tram sense cotxes. Els organitzadors de la jornada van deixar un dels carrils de la Via Laietana obert al transport públic, i el puja i baixa dels autobusos, al costat de les motos perdudes, trencaven aquesta pau que un entén que hauria de regnar en un espai sense motors. Devia faltar poc per a les tres de la tarda i just a aquella hora, el sol es colava carrer avall per Jaume I i escalfava i il·luminava aquesta redactora convertida per quinze minuts en estàtua plantada en una intersecció tan transitada la resta de dies que allà les abraçades tenen com a banda sonora el clàxon dels cotxes.
Com ja va disseccionar la Maca-
Un jove va voler mesurar el nivell d’afecte dels transeünts sense cotxes, es va embenar els ulls i va regalar abraçades
rena, gairebé tots els que es van acostar a abraçar-lo eren estrangers. La britànica Jacqueline va ser la primera. I així un rere l’altre. Fins a un matrimoni de Gràcia que va preguntar si havia estat contractada per l’Ajuntament per amenitzar la jornada i calmar l’emprenyament dels que no poden viure sense cotxe.
Que ho tinguin ben present. Si tallen que tallin. Però la gent no entenia per què si la Guàrdia Urbana impedia el pas a la Via Laietana des de la Gran Via, hi havia ve- hicles que es colaven des de la resta d’interseccions i podien circular fins a l’altura del Palau de la Música sense impediment, però esquivaven els vianants despistats que es creien que el carrer ja era tot seu. En Pepe i la Lola es van espantar molt quan després de diversos minuts espaterrats sobre l’asfalt davant de l’antic Departament d’Interior, van sentir l’ensordidor xiulet d’un cotxe que traslladava amb moltes presses una núvia fins a l’altar. “Però, això no estava tallat?”, va cridar en Pe- pe mentre s’incorporava de terra rondinant amb la selfie a mig fer.
I a mig llegir es van quedar algun dels llibres infantils que omplien a vessar les taules del punt de lectura instal·lat davant del tram de la muralla romana: L’artista que va pintar un cavall blau, The king of Capri, Amb bogeria... I al costat d’un número molt grapejat de la revista ¡Qué Me Dices!, amb Raquel Mosquera i la seva parella a la portada passejant el seu nadó, un llibre del Servei Català de Trànsit: L’emocionant adolescència. Joves al volant. Lectura incomprensible un dia en què es convidava els ciutadans a sentir-se reis absoluts de l’asfalt.
Emily Emu, la vocalista del grup Stiff Cats, va brillar davant de l’hotel Central. Amb la seva inseparable flor als cabells, va cantar rock and roll com li agrada a ella, descalça, amb la planta dels peus negres de quitrà. Ballant sinuosa i amb la seva veu aïllant aquest tram de la Via Laietana de la resta. Venia de gust imitar-la, descalçar-se, i ser els amos d’un asfalt on s’abraça i es regalen petons.