La Vanguardia (Català-1ª edició)
Ganes de Saló Nàutic
El certamen, que tanca avui les portes al Port Vell, queda petit en relació amb l’alta afluència de públic, pròpia d’abans de la crisi
Al migdia al Moll de la Fusta, on es concentren les embarcacions de menor eslora de les presents al Saló Nàutic, fa l’efecte –almenys en algunes zones– que ja no hi cap ningú més. Al mig d’aquesta marea de visitants, un provador d’esquers de pesca –que n’hi ha– fa una demostració a la piscina de plàstic instal·lada davant de l’estand de Game Fisher (botiga mítica d’aquest esport). I davant d’ell una vintena de persones. “Et recordes de quan el saló se celebrava a l’Hospitalet també?”, pregunta un espectador un amic. “Allà hi havia fins i tot un expositor de cucs coreans: una granja que em sembla que era de França”, respon l’altre.
Pregunta i resposta que impliquen una sensació: la de l’enyorança d’un Saló Nàutic –que tanca avui les seves portes al Port Vell– que, abans de la crisi, gairebé es trigava un dia a recorre’l. L’alta presència de públic ajudava ahir a rememorar aquells temps i a pensar que pot ser altre cop possible. I és que, fins i tot a l’estand de la Federació Catalana per la Cultura i el Patrimoni Martítim i Fluvial de l’espai Marina Tradicional, hi havia dues files de curiosos, només obrir, per veure com un membre de l’entitat (amb barba marinera) es dedicava a ensenyar un grup de nens a fer nusos. Passat el migdia, hi continua- va havent cues (dues d’un centenar de persones cada una) per comprar entrades pel certamen a 12 euros.
Aquesta setmana, apuntaven alguns comercials de les marques més exclusives, han tornat els grans compradors –no se n’havien anat del tot encara que no es deixaven veure tant– i ahir es tornaven a veure compradors locals, nacionals (abundaven els accents andalusos) i internacionals, sobretot visitants francesos i italians. Això sí, el públic, en general, a partir dels 35 anys, i –confirmat per més d’un expositor– format en part per curiosos per al quals la nàutica és una gran desconeguda, que plantejaven la visita al saló com una sortida familiar. “Això és un canvi també important”, diu un expositor.
Entre els visitants amb més experiència, debats sobre els vaixells i les seves últimes normes. Afirmacions taxatives com que els canvis d’eslora de les noves titulacions provocaran més accidents al mar. “Vaixells més grans amb poca experiència. Així que l’economia s’acabi d’animar una mica...”, diu un visitant que confessa a un venedor que té un vaixell de motor de 8,80 metres i mai no se li acudiria tenir-ne un de quinze.
Al Moll d’Espanya, on són els vaixells més cars, els que ronden o superen el milió d’euros, també hi ha curiosos. Encara que pocs són els elegits per pujar a coberta dels vaixells més exclusius. En aquesta part del saló abunden les americanes fosques i, encara que sigui també un tòpic, les sabates nàutiques. Una reflexió a l’aire: “Mai no em compraria un catamarà de menys de dotze metres; el problema és que en els d’aquesta mida les onades trenquen just a sota”, fa un visitant, mentre que un comercial, amatent, nega amb el cap i el convida a pujar a bord de la seva embarcació. Converses caçades al vol, sobre vaixells, pràctiques nàutiques o hèlixs fetes malbé en un saló ple, al qual el públic sembla haver tornat massivament i per quedar-se.
Tornen els grans compradors, però també ho fan els aficionats i, fins i tot, els curiosos