Portar la veu cantant

Si un cantant és una icona, serveix per a tot en televisió. No cal cantar. Ho hem vist aquesta setmana amb Camilo Sesto ( Qué tiempo tan feliz, Telecinco), amb Julio Iglesias ( Salvados, La Sexta) i amb els germans Estopa ( Cuarto Milenio, Cuatro). Fins i tot sabent que el programa Qué tiempo tan feliz és la cambra de resurrecció zombie de la nostra televisió, l’aparició de Camilo Sesto ha esgarrifat tothom. Més operat que Michael Jackson i a un pas d’una inexpressiva nina de porcellana, l’excantant amb prou feines podia vocalitzar a causa de les estirades i farcits facials. Que tot temps passat va ser millor (i fins i tot més feliç, com proclama el programa) és el que clamaven les seves quirúrgiques faccions. L’estremiment va culminar quan la sàdica María Teresa Campos va animar Camilo Sesto a cantar: com aconsegueix el temps que desafini qui va tenir una de les veus més portentoses que hàgim sentit? Prou diferent és el cas de Julio Iglesias, que mai no va tenir veu ni n’ha pas necessitat (i ho saps!): lúcid, ell sempre ha sabut que és una estrella, una actitud, una presència, no una veu. El va entrevistar Jordi Évole, i va ser una festa. Julio Iglesias (“sóc ric”) parla des d’un altre món, amb una desimboltura desacomplexada que resulta encantadora. Julio Iglesias em va dir una vegada una cosa que el resumeix. “Si t’obliguessin a prescindir de tot el que tens menys d’una sola cosa, quina cosa seria?”, el vaig preguntar. Després d’un pensatiu silenci, va contestar: “Del jet privat!”. I de seguida va afegir, amb amor infinit: “Tots hauríeu de tenir un jet privat!”. No és adorable? El carisma de Jordi Évole ha aconseguit del carismàtic Julio Iglesias un bateig de luxe per al seu programa, que avui arrenca temporada amb un acarament d’altura: Rivera-Iglesias (l’altre). I els talentosos germans Estopa –que sí que tenen veu, ritme i no menys carisma– han vist fantasmes i ho expliquen a la nau del misteri, el programa d’Iker Jiménez, que si no existís caldria inventar-lo, perquè és l’únic fòrum penombrós que permet confidències d’aquest tenor. David Muñoz ens va explicar com va veure asseguda al seu llit d’hotel una dona que després va saber que era la mateixa que havia assassinat la seva parella al dormitori limítrof feia poc. Reclamant-se racionalista i escèptic, el cantant va tenir el punt d’honor de confessar-se sobtadament dubitatiu sobre la vida d’ultratomba. I va saber imprimir un exquisit gir humanitari i amorós al seu testimoni: “Que serveixi perquè els familiars d’aquesta dona sàpiguen que ella està bé, que em somreia”. Per això els d’Estopa saben fer bones cançons: perquè saben transmetre emocions.

MONTERO. El programa de Bertín Osborne En la tuya o en la mía (La 1) ha convidat aquesta setmana Mariló Montero, presentadora de la cadena, i anuncia una altra entrevista amb Carlos Herrera, que va ser marit de Montero. Les preguntes de Bertín Osborne van insistir en la relació de parella entre Montero i Herrera, arribant fins i tot a intentar fer-li confessar sobre la competència sexual del seu exmarit al llit. Sorprèn aquesta línia d’investigació en TVE, que sens dubte respon a una estratègia de salvameficació dels recursos de la cadena: tenir a mà una presentadora tan llenguallarga i popular com Montero amb una exparella tan coneguda com Carlos Herrera fa difícil resistir-se a la temptació.

“Tots hauríeu de tenir un jet privat”, em va dir Julio Iglesias, que més que una veu és un carisma

Víctor-M. Amela