L’autèntic heroi d’‘Argo’

KENNETH D. TAYLOR (1934-2015) Diplomàtic canadenc

La revolució islàmica de l’Iran va canviar el món i la geopolítica a l’Orient Mitjà. També va convertir en herois a diversos funcionaris occidentals, entre ells els que es van veure involucrats en la crisi dels ostatges que va començar amb la presa de l’ambaixada dels Estats Units a Teheran, el 4 de novembre del 1979. Kenneth Taylor, diplomàtic canadenc que va ocupar un lloc destacat en la trama ja que va planejar l’escapada de sis funcionaris nordamericans i li va donar empara, va morir dijous als 81 anys a Manhattan a causa d’un càncer de còlon, segons va informar la seva família.

L’episodi va ser reflectit fa tres anys a la pel·lícula Argo (2012), que es va emportar l’Oscar al millor llargmetratge i dues estatuetes més sota la direcció i actuació de Ben Affleck. Tot i això, Hollywood es va prendre algunes llicències i va americanitzar el film de tal manera que el paper de Ken Taylor, llavors ambaixador a l’Iran, i els canadencs va quedar reduït. “La pel·lícula és divertida, entretinguda i pertinent. Entenc que cal tenir a l’audiència enganxada –va explicar el diplomàtic al Toronto Star–. Però el Canadà no va es va quedar assegut mentre tot això passava. La CIA va ser una sòcia menor”. El seu paper de repartiment a la pantalla gran amagava en realitat el veritable protagonista.

Després de no trobar refugi segur amb els britànics, Bob Anders, un dels funcionaris fugits, va trucar John Sheardown, cap de la secció d’immigració canadenca a l’Iran, i li va explicar la situació. Sense dubtar-ho, els canadencs van traçar un pla –conegut com Canadian Caper (el subterfugi canadenc)– per amagar els sis nord-americans a les seves residències oficials, on van passar gairebé tres mesos. “Qualsevol moviment de Washington tenia la seva rèplica a Ottawa”, va assegurar. Els canadencs havien traçat un primer pla que va ser descartat per un de dissenyat per Tony Mendez, l’agent de la CIA a qui Af- fleck dóna vida a Argo. “Tota la documentació (passaports, visats i bitllets d’avió) per autentificar el pla va passar pel Canadà”, va reivindicar Taylor.

“Mendez va canviar l’escenari. Ell els feia passar per productors i nosaltres per nutricionistes”, va recordar l’ambaixador a Our Man in Tehran (2011), llibre de l’historiador Robert Wright que s’endinsa més en l’operació. El pla d’Argo, una pel·lícula de ciència-ficció inventada per la CIA, es va imposar i al final els nord-americans van escapar el 28 de gener del 1980. Aquella tarda, els canadencs van tancar l’ambaixada i van marxar a Dinamarca. La mateixa CIA va revelar que diverses parts del film estan maquillades.

Kenneth Douglas Taylor va néixer a Calgary, Alberta, el 1934 i va estudiar Ciències Empresarials a les universitats de Toronto i Califòrnia. Durant gran part de la seva vida va exercir d’inspector comercial al consolat de Detroit fins que va ser destinat a l’Iran com a ambaixador, cosa que el va col·lo- car en una situació improbable que el va transformar en un heroi victorejat al Canadà i els Estats Units. Abans de passar al sector privat va ser cònsol a Nova York durant quatre anys.

Després de la fuga i el posterior alliberament de la resta d’ostatges, 52 persones que van passar 444 dies sota el control dels militants, Taylor va rebre la medalla d’or del Congrés dels EUA i va ser àmpliament reconegut en públic per la cobertura mediàtica de l’època. Segons va explicar al Toronto Star, els taxistes de Nova York no el deixaven pagar els trajectes i als camps de golf els jugadors el saludaven per agrair-li el seu paper en la crisi.

La seva esposa va voler acomiadar Taylor parlant de la seva generositat: “Ell va fer tota mena de coses sense esperar res a canvi. Per això va passar allò de l’Iran. No va dubtar ni un segon, simplement va tirar endavant i ho va fer. El seu llegat és que donar és el més important, no rebre. Això és el que va fer amb tots els seus amics”.

ARXIU