La Vanguardia (Català-1ª edició)
Immersió en l’arxiu
Una nova exposició, al novembre, farà visibles els processos de treball del fotògraf
El gran problema de fons és que aquí seguim una política vergonyant respecte a la fotografia”, assenyala la historiadora i comissària Laura Terré, que apuntala la denúncia amb una gran paradoxa: la imatge amb què el Reina Sofía presenta a la seva pàgina web l’art de després de la guerra és una fotografia de Miserachs del seu llibre Costa Brava Show, i el seu director, Manuel Borja-Villel, no ha dubtat a escollir-la quan des d’algun mitjà li han brindat l’ocasió de destacar una sola obra de la fabulosa col·lecció del museu. “Aquí, en canvi, els considerem autors de segona o de tercera fila...”.
Però és aquí, concretament al Macba, on les seves filles, Arena i Mar, van dipositar el 2011 i per un període de 25 anys el fons reunit al llarg de 44 anys de vida professional: 80.000 imatges fotogràfiques, quaderns de notes, monografies, publicacions... Des d’aleshores, l’equip del Centre d’Estudis i Documentació del museu ha realitzat una feina de catalogació, investigació i digitalització ingent, que culminarà a començaments del 2016 amb la posada en marxa d’un repositori digital a través del qual seran consultables al públic 2.500 fulls de contacte i més de 2.000 imatges.
Un avançament d’aquesta nova plataforma es podrà veure a partir del 12 de novembre a l’exposició A.XMI, que complementarà l’actual Miserachs Barcelona i farà visibles els processos de treball del fotògraf a partir dels materials de l’arxiu. “Hi ha molt de material inèdit, però el més interessant és la immersió en l’arxiu, perquè descobreixes el fotògraf més enllà dels seus grans fotollibres ( Bar- celona, blanc i negre, Costa Brava Show i Los cachorros); el fotoperiodista que també treballa per a publicitat, la seva relació amb el cinema (va participar en algunes pel·lícules underground dels seus amics Enrique Vila-Matas, Emma Cohen i Jordi Cadena, i fins i tot va arribar a dirigir i produir un curtmetratge propi, Amén historieta muda.11)”, avança Maite Muñoz, responsable del CED, l’equip que assumeix el comissariat de l’exposició. “Sens dubte l’arxiu no és la part més sexi, exigeix un esforç de visualització, però un cop hi entres
Ferran Barenblit: “No crec que tornem a agafar un fotògraf i li retallem les fotos”
aconsegueixes entendre la seva figura d’una manera més global”, afegeix.
I què opina de la polèmica el nou director del Macba, Ferran Barenblit? “Vaig arribar al museu una setmana després de la inauguració i com a visitant puc dir que gaudeixo de l’experiència. Dit això, no sé si el museu ha de continuar experimentant en aquesta direcció, no ho sé..., però en tot cas no crec que en el futur agafem altres fotògrafs i els retallem les fotos”.