Perjudicial i gratuït

L’obra de Miserachs no és a l’exposició del Macba. Hi trobo a faltar aquella densitat, vibració, sensualitat mediterrània, mescla, varietat, que impregna Barcelona, blanc i negre, atapeït de barcelonins que desbordaven una ciutat trista en la lluita diària per subsistir i viure, recreada amb un estil puntillista i de vegades goyesc que desafia la mirada. Res d’això no surt en aquest circuit capritxós que s’ha traçat. En el primer àmbit: només unes 25 imatges; en el segon: la seva obra apareix engolida i amuntegada en un ingenu diorama de carrer; i en el tercer: un pretensiós retallable de figures disperses que floten, apareixen i desapareixen en un onatge de coloraines, el contrari al tens rigor ambiental blanc-negre que va triar l’autor.

Hi ha qui fa les fotos dues vegades: en disparar i a l’ampliadora; Miserachs n’era un. Per això la seva mirada creativa, realçada per l’enquadrament tan personal, mereix ser respectada. I en aquest llibre, un desafiament sorprenent per a l’època, va aportar una tercera intervenció: reenquadrar per cenyir-se a la maqueta. Vaig començar a treballar en aquella editorial, Aymà-Proa, quan l’equip, Miserachs inclòs, treballava en aquest procés laboriós i apassionant. Importa posar èmfasi que comptades fotografies, de les 371 que van ser seleccionades, van merèixer aparèixer estampades a doble pàgina, però es va cuidar que no ocupessin tot l’espai: només una pàgina i quart, com a màxim una i mitja. Aquesta sensibilitat evitava que tot l’essencial de la imatge resultés deslluït en coincidir amb el tall central dels fulls; doncs bé, a l’abric de l’exposició s’ha publicat una selecció d’aquestes fotos en forma de llibre: estampades a doble pàgina i a sang total, s’evidencia fins a la sacietat que aquest tall central fa malbé la imatge en la seva part més sensible.

Miserachs i la seva obra són absents en aquesta exposició, i la poca que s’exhibeix es reinterpreta d’una manera molt perjudicial; i gratuïta: és el pitjor.