La Vanguardia (Català-1ª edició)
L’última autora maleïda americana
Els secrets de Frankfurt 2015: de Peter Gardos a Barrera Tyszka o les noves eines de la indústria editorial
Una dotzena d’editorials de tot el món publicaran en els propers mesos Manual para mujeres de la limpieza, que acabat d’aparèixer als EUA ja ha arrasat als suplements literaris i té tots els punts per convertir-se en un llibre de culte. Es tracta d’una recopilació pòstuma dels millors relats de Lucia Berlin, figura estil Bukowski que va morir l’any 2004. A la Fira de Frankfurt està gestionant els seus drets l’editorial Farrar, Straus & Giroux.
Berlin, nascuda el 1936, educada a Xile, va tenir un brillant inici de carrera, en publicar els seus primers contes als 24 anys a The Atlantic Monthly i rebre les lloances de Saul Bellow. Però la seva existència es va complicar: alcoholisme, tres matrimonis fallits, un rosari de feines: infermera, recepcionista, telefonista, professora i dona de fer feines.
Va plasmar en sis llibres de relats aquesta vagabunderia existencial, incloent les seves llargues estades a Xile, Califòrnia i Mèxic, i retrata, segons els seus editors, un ric univers de gent treballadora, professionals de classe alta, joqueis i perdedors diversos, que s’interrelaciona en no-llocs com cafeteries, bugaderies i autopistes. Amb un estil que ha estat comparat al de Raymond Carver (i al de Txékhov). Encara que va obtenir algun premi al seu dia, estava gairebé totalment oblidada. Del Manual ha escrit Dwight Garner en el New York Times que “fa emergir un de les importants escriptores americans contemporànies, infravalorat en el seu temps”.
Pilar Reyes, directora d’Alfaguara, que la publicarà a Espanya al març, no es talla en afirmar que el volum “és meravellós, i ella una dona apassionant. Una mena de Dorothy Parker molt més fosca, que plasma relacions familiars tenebroses, i alhora es mostra molt subtil”.
L’editorial va adquirir els drets fa mesos, abans que aparegués en llibreries als EUA, “sense que ens representés un esforç, perquè es tractava d’una figura que havia quedat enfosquida, encara que aquesta edició ve emparada per l’escriptora Lidia Davis, que en l’escena dels Estats Units és molt prescriptora. Després de la seva publicació tothom s’hi ha abocat, Lucia Berlin s’ha posat de moda i ara la seva figura té moltíssima força”. S’han editat nombroses memòries de supervivents de l’Holocaust, i aquest 2015, cinquanta aniversari del final de la Segona Guerra Mundial, encara més. Però hi ha coincidència que Febre a trenc d’alba, de l’hongarès Peter Gardos, resulta diferent. A la fira ha gaudit d’un llançament a so de bombo i platerets. Gardos explica la història del seu pare, que després de sortir d’un camp de concentració pesava menys de trenta quilos. Va trobar asil a Suècia, on va enviar cartes idèntiques a 117 dones sol·licitant el seu suport. Amb una de les que va respondre es casaria anys més tard. El publiquen Alfaguara en castellà i Edicions 62 en català.
Dos dels editors internacionals amb més prestigi han coincidit a canviar de bàndol recentment, publicant novel·les autobiogràfiques. Jonatahan Galassi, director del segell Farrar, Straus&Giroux, és l’autor de Musa, entorn de la rivalitat professional i romàntica de tres grans editors novaiorquesos que competeixen per l’obra i la confiança d’una magnetitzant poetessa d’aire rocker anomenada Ida Perkins. Amb una barreja, diuen, de glamur i sordidesa, i abundants picades d’ull a figures reals.
Teresa Cremisi, que va ser alta directiva de Gallimard i presidenta de Flammarion, publica La triunfante, relat autobiogràfic sobre una jove nascuda a Egipte que s’obre camí en el món cultural europeu. La seva novel·la, com la de Galassi, la publicarà Anagrama el setembre del 2016.
Juan Cerezo, d’editorial Tusquets, comenta l’alt nombre d’ofertes que ha rebut per la nova novel·la del veneçolà Alberto Barrera Tyszka, Patria o muerte. Explica la història del doctor Miguel Sanabria, envoltat de familiars radicalitzats políticament, i del periodista Fredy Lacuna, que investiga la malaltia del president Chávez.
L’agència Pontas d’Anna SolerPont ha venut drets per a vint llengües de La última salida, un thriller psicològic de l’argentí Federico Axat, “molt sofisticat, amb paisatges i personatges dels Estats Units”, segons fonts de l’agència, que consideren aquesta venda en cadena “un fenomen poques vegades vist amb autors en espanyol”.
La mallorquina Marina Alonso de Caso llança la llibreria digital independent Panonico (www.panonico.com) amb l’objectiu de presentar una oferta filtrada i seleccionada per a l’àmbit hispànic de literatura, pensament i ciències socials, incorporant tant llibres com revistes en aquests àmbits.
L’empresa barcelonina Tekstum, que dirigeixen Marc Santandreu i Marc Martínez, presenta un nou sistema d’anàlisi que utilitza eines de la intel·ligència artificial i de Big Data per reflectir l’impacte d’un llibre a les xarxes socials.
A partir de l’anàlisi de les ressenyes i comentaris apareguts a la xarxa d’un volum concret, s’analitza el rànquing de popularitat, els sentiments “positius o negatius” que suscita l’obra entre els lectors, el perfil del seu lector mitjà i també la seva localització geogràfica.
Noves tècniques per intentar explicar l’imprevisible: per què un llibre té èxit, i moltíssims d’altres no.