Hitler i l’extermini indi

Reunió d’editors internacionals i periodistes a l’hotel Hessischer Hof, el segon més bonic de Frankfurt: llargs passadissos amb escenes estil Biedermeir sobre paper pintat i moqueta blau cel; joc de coberts d’alpaca per l’escarit cafè. Es presenta Tierra negra. El Holocausto como historia y advertencia, de Timothy Snyder. Format a Oxford i professor a París, Viena i Harvard, va col·laborar amb Tony Judt, ha guanyat premis de caràcter europeista i és assessor del Memorial de l’Holocaust dels EUA. En el seu treball anterior, Tierras de sangre, analitzava els assassinats en massa del nazisme i l’estalinisme i revelava que més de set milions de civils i presoners de guerra van morir, no en camps de concentració ni en batalla, sinó de fam perquè se’ls va negar el menjar. A Espanya publica els seus llibres Galaxia Gutenberg. “He escrit Tierras de sangre –manifesta Snyder– perquè prenem lliçons del passat contínuament i apliquem al present i al futur conceptes d’altres temps. I ja que les referències a l’Holocaust del poble jueu pels nazis són permanents, cal explicar-lo correctament”. Quines novetats planteja la seva anàlisi sobre la xoà? “El que la va fer possible –apunta Snyder– van ser tres factors: 1) Un líder amb caràcter planetari. 2) Una visió ecològica i 3) La destrucció dels estats”. “L’antisemitisme de Hitler planteja un canvi d’escala respecte a l’antisemitisme tradicional. El Führer creia que el món gira entorn de la lluita racial dels forts contra els febles, i per a ell és bo i sa que així sigui. Als seus llibres, considera que tots els conceptes i l’ètica que ens separen d’aquesta desitjable lluita racial són jueus: el cristianisme, el capitalisme i el socialisme. Per tant, perquè el món funcioni d’una manera correcta des d’un punt de vista ecològic cal eliminar en bloc els jueus”. Aquest sinistre objectiu es va poder realitzar sobretot allà on els estats havien desaparegut: Txecoslovàquia, Polònia, Àustria... “Allà on l’Estat encara existia, com a Alemanya, hi va haver determinades restriccions legals a les matances”. Un punt de vista sorprenent al llibre és la influència que, segons la seva opinió, va tenir la doctrina vuitcentista dels Estats Units del “destí manifest” i la matança dels indis dels Estats Units en la ideació del genocidi jueu. I és que Hitler, lector en la infantesa de Karl May, “com tots els alemanys de la seva generació admirava als països colonialistes, la Gran Bretanya i els EUA. Pensaba que els nord-americans havien tingut un gran èxit en ampliar les fronteres ocupant extensos territoris, eliminant races inferiors i creant una societat de consum”. “Naturalment –ironitza Timothy Snyder– tot això no s’ensenya a les escoles dels Estats Units”.