La Vanguardia (Català-1ª edició)
Operació Littell
Guy Cassiers dirigirà al Temporada Alta dues obres de l’escriptor
Fa ara gairebé una dècada l’escriptor Jonathan Littell, nacust als Estats Units, crescut a França i fa temps establert a Barcelona, va convertir-se en una revelació literària gairebé tan monumental com la seva novel·la Les benignes (Quaderns Crema), premi Goncourt. Una obra que recorria l’horror hitlerià a través d’un personatge imaginari, el cultivat, incestuós i homosexual Max Aue, que participa en les matances nazis com a oficial de les SS. Poc després, Littell va publicar l’assaig El sec i l’humit, on explicava com va trobar la decisiva veu per a Aue a través del llibre La campanya de Rússia del feixista belga Léon Degrelle, qui després de la guerra acabaria vivint al santuari de l’Espanya franquista. I ara tant Les benignes com El sec i l’humit arriben al teatre amb l’ajuda de la Comissió Europea –que ha posat ni més ni menys que 200.000 euros– i de diversos teatres i festivals del vell continent, del de Roma al d’Istanbul... i Temporada Alta de Girona, on aquesta tarda es podrà veure la primera part de The Littell Project, que així l’han anomenat.
I la primera part d’aquest gran projecte és el petit assaig El sec i l’humit, que es representa avui a El Canal de Salt. Perquè la gran producció de quatre hores de Les benignes aterri a Girona caldrà esperar fins al festival de l’any vinent, ja que s’estrenarà el març a Anvers, on el responsable de The Littell Project, el director belga Guy Cassiers, té la base. Cassiers, un habitual de Temporada Alta, no només dirigirà aquestes dues obres sinó que també crearà un projecte multimèdia que posi a disposició del públic material documental. I activitats per a l’audiència de cada lloc on es representin Les benignes per entendre millor la història d’Europa i els mecanismes de poder i destrucció que hi han funcionat.
Cassiers, que ja ha adaptat al teatre altres clàssics contemporanis com El cor de les tenebres de Conrad o l’Orlando de Virginia Woolf, combina sempre en escena literatura i potent tecnologia, i en El sec i l’humit ha intervingut l’Ircam de París, l’institut d’investigació sonora creat per Pierre Boulez, per produir la distorsió i fusió de so del muntatge. Un muntatge on es veu un historiador interpretat per Filip Jordens que fa una conferència sobre Degrelle i es confon a poc a poc amb el tema que tracta i amb la veu de Degrelle.
I el tema d’El sec i l’humit, explica Cassiers, és el llenguatge. El director explica que Jonathan Littell va utilitzar les idees del sociòleg alemany Klaus Theleweit. Per ell, el feixista no ha acabat de construir un veritable jo i ho compensa amb un escut de llenguatge. Aquí entren les categories del sec i l’humit: el sec és el feixista, el fort, el fàl·lic, el que no canvia, i l’humit és el menyspreable, la dona, el fluid, el feble, sense forma. Els cadàvers de l’enemic floten a l’aigua pútrida, els dels combatents alemanys no tenen màcula.
Per a Cassiers, “en un moment on Europa està reflexionant sobre la seva identitat, l’art és un element fonamental per desenvolupar-la en el futur”. I el treball de Jonathan Littell, diu, “tracta del passat i en la mateixa mesura ens dóna un manual sobre com construir un futur”. I aquí el teatre és important perquè, conclou, “una de les seves grans qualitats és la intensificació del moment, de l’aquí i ara, no oblidar-nos del que no hauríem d’oblidar. I mirar com desenvolupar una perspectiva de futur amb tot això”.