El preu de l’espera

Adrià Puntí havia anat donant senyals els dos últims anys d’una tornada a l’activitat editora que finalment ha desembocat en el naixement no només d’un àlbum convencional, aquest La clau de girar el taller, tretze anys després de Maria, sinó un bonic llibre que recull poemes i dibuixos (de traç atractiu i resolutiu), Enclusa i un cop de mall, i un altre disc que l’acompanya. Aquest desplegament productiu ha corregut paral·lel a una presència sobre els escenaris que certifica el bon estat de forma que exhibeix el polifacètic i imprevisible artista de Salt.

Tot i la pretensió inicial que La clau... fos un disc de música sense interrupcions, el fraccionament en tretze composicions mostra un compositor i intèrpret en qui es noten sobre manera els estats canviants d’humor, d’ànim i fins i tot d’inspiració. La gestació d’aquest àlbum ha estat llarga i accidentada en el passat i la solució adoptada finalment, de produir-lo Puntí mateix –amb la presència de Quimi Portet reduïda a una col·laboració instrumental en el tema que dóna nom al volum–, ha implicat una certa manca de cohesió sonora. El millor Puntí compositor en la maduresa apareix aquí dibuixant paisatges on impera la nocturnitat i l’impossible però on manen aquells somnis i anhels inabastables que han gravitat sempre al voltant de la creativitat desbocada. Gran veu, millor quan no va de jove irat, esplèndid compositor de melodies, entregat intèrpret sense falsedats i ben compenetrat amb els seus magnífics músics.