La Vanguardia (Català-1ª edició)
Marco Asensio serveix la reacció
L’Espanyol doblega el Betis a domicili amb tres assistències del balear i un bon paper del qüestionat Pau
Ahir a la nit tocava la cara bona de l’Espanyol i va tornar a brillar per protagonitzar una reacció a la mala ratxa i pitjor imatge que havia mostrat en les dues trobades anteriors amb golejada de regal. Roco, Caicedo i Víctor Sánchez van acabar amb la mala sort del Villamarín amb tres gols regal de Marco Asensio, el jove cridat a salvar la temporada a l’espanyolisme abans del seu retorn triomfal al Reial Madrid. Ara només falta que l’Espanyol surti d’aquesta dinàmica d’acció-reacció i exhibeixi l’ofici i el bon joc que va demostrar ahir amb regularitat.
Fidel al que havia avançat, Sergio González va apostar per la solidesa i va recuperar Cañas per situar-lo davant de la defensa com un pivot més estàtic. També va tornar Fuentes al lateral esquerre, amb la instrucció de no donar-se gaires alegries per la banda, com Arbilla per la dreta. Mel, per la seva part, va considerar que per plantar cara a aquest Espanyol n’hi havia de sobres amb un sol home en punta, Rubén Castro. Així que va deixar a la banqueta Rennella i va disposar Joaquín com a segon punta amb absoluta llibertat de moviments.
Però no comptava el tècnic local que l’Espanyol trauria petroli de la pissarra i de la gran execució de les accions a pilota aturada de Marco Asensio, una altra de les seves virtuts. Així va ser com els visitants van marcar en el seu primer acostament a l’àrea bètica: una falta sobre Caicedo a uns cinc metres de la frontal es va convertir en un excel·lent ser- vei del mallorquí a Roco. Va ser una pilota a l’àrea passada que el xilè va picar de cap des de l’àrea petita per avançar els seus ja en el minut 4.
Amb la lliçó apresa, Sergio va ordenar als seus continuar amb el pla inicial: controlar els locals i encomanar les seves accions ofensives a les contres per velocitat. I la bona notícia va ser que, aquest cop, l’Espanyol sí que es va demostrar solvent a l’hora de defensar. Juntets i ordenats, com manen els cànons. Tan solvent com va ser Pau sota pals, a qui Rubén Castro en diverses ocasions i Joaquín van voler posar a prova. És cert que va cometre errors i el pal el va salvar en una falta picada des de la frontal. Però va passar amb nota l’examen i va ser un dels principals artífexs de la reacció. De fet, el xoc que va patir amb un desbocat Petros i pel qual va requerir atenció mèdica va provocar una aturada que va frenar, en bona mesura, la reacció d’un Betis molt viu encara amb el 0-1 al marcador. Un xoc entre Petros i Víctor Sánchez també va contribuir a l’aturada i que el Betis es descentrés en el seu millor moment.
En aquell primer temps, de fet, encara van ser els espanyolistes que van poder ampliar el seu avantatge quan van trobar aquests espais que tan bé li van al joc de toc i velocitat tan del gust del míster blanc-i-blau, però que tantes vegades ha condemnat el seu equip. Ahir, amb un rival i un marcador propici, Sergio va poder plantar cara veient com els seus aconseguien escapar de la pressió avançada dels seus rivals.
El segon temps va seguir el mateix guió i Mel va ser ahir a la nit qui va pecar d’immobilisme ja que no va fer res per desencallar el joc del seu equip. I els blanc-i-blaus, sense fer res més que el que ja havien fet abans del descans, es van trobar dues accions consecutives per rematar el partit. Primer amb una contra conduïda per la banda per Marco Asensio –qui havia de ser– que va culminar en una centrada rasa que Caicedo es va fer venir bé per batre per sota Adan. Just en la següent acció d’atac, Marco Asensio de nou es va treure de la màniga una passada endarrerida perquè Víctor Sánchez només hagués d’empènyer la pilota a les xarxes i sentenciar ja en el minut 54. En altres circumstàncies ningú no hauria dit que l’Espanyol no va patir aquells quaranta minuts mal comptats que quedaven de partit. Però ahir a la nit, ni això. Ja que el gol de l’honor bètic a última hora ni va maquillar el marcador ni va apaivagar les protestes de la grada.
Els blanc-i-blaus van tornar a treure petroli de la pilota aturada i van rematar a la contra