Una cessió de luxe

Per sota dels cinc o sis primers, hi ha molta igualtat a la Lliga, i de moment inclou alguns dels equips en aparença més fluixos, i bona part dels matxs tenen una decisió imprevisible. El Betis jugava a casa després de dues victòries consecutives; l’Espanyol, fora després de perdre dos partits seguits. En teoria, els sevillans eren favorits. Resultat: 1-3. I, més important que això, notable partit dels de Sergio González.

Per aquesta mateixa igualtat, sovint tot es decideix per un petit detall. Ahir no. Tret que es consideri un detall el fet que fos finalment l’Espanyol, i no el Betis, qui va aconseguir la cessió del desitjat Marco Asensio.

Ja ho vam escriure –i no té cap mèrit– el mateix dia del seu debut a Primera. El jugador del Reial Madrid (felicitats als negociadors del Barça, que el tenien pràcticament fitxat) va donar ahir tres passades de gol. De gol de debò; dels tres que va marcar l’Espanyol. Un de falta, un altre en contraatac i l’últim a l’àrea. I en van poder ser quatre, si a Caicedo (un altre partidàs i tercer gol a la Lliga, després de marcar en els dos partits de la seva selecció) no se li’n va fora per centímetres la rematada al 76, en un altre servei de luxe de l’exmallorquinista, que té la raríssima capacitat de treure pràcticament del no-res una situació molt favorable. Em repeteixo: Marco Asensio no és ja una promesa; serà una de les estrelles d’aquesta Lliga.

Però també va ser una gran nit per a Pau López, que va apaivagar les estupideses que ha hagut de sentir últimament, molt més enllà del que és tolerable, d’aficionats del seu propi equip (?). Una altra mostra que l’Espanyol és un club mitjà o petit (de mida), però amb una desproporcionada capacitat de generar crítiques internes.