La Vanguardia (Català-1ª edició)
Estupor i sospites
Alemanya, dolguda per l’escàndol sobre el Mundial del 2006
Després de l’estupor i la incredulitat pels motors trucats de Volkswagen, a Alemanya ara li toca lluitar amb una altra consternació nacional: la sospita que el Mundial 2006 es va organitzar en aquest país gràcies a suborns. Les informacions publicades pel setmanari Der Spiegel –ahir en la seva edició en paper, després d’un avenç en digital divendres– han deixat estupefacta una societat que va vibrar amb el futbol aquell any com mai abans. Va ser l’esdeveniment feliç més important a l’Alemanya unificada després de la caiguda del mur de Berlín el 1989, segons la interpretació general. Tant és així que la premsa germànica el va batejar com a Sommermärchen, conte d’estiu, un conte meravellós, perquè en alemany Märchen significa més conte de fades que simplement conte.
Per això, les portades dels diaris d’ahir eren plenes de signes d’interrogació (ja que les “greus denúncies” de Der Spiegel – així les va definir la FIFA divendres– encara són, oficialment, només sospites) i d’al·lusions a aquest conte que sembla que s’hagi trencat, amb acompanyament de fotos de l’època en què es
Aquest torneig va ser qualificat de “conte d’estiu”, el millor des de la caiguda del Mur el 1989
veuen aficionats radiants embolicats amb la bandera alemanya. Perquè aquesta va ser una altra fita: encomanar-se finalment a l’ensenya tricolor després del nefast paper exercit per Alemanya en la història del segle XX, i anomenar el país cada vegada més pel seu nom en lloc de l’útil Bundesrepublik (república federal).
“El Mundial 2006 es va comprar?”, deia a la portada el tabloide Bild, el més llegit del país, preguntant-se: “Vam comprar amb corrupció el nostre conte d’estiu?” També va titular amb pregunta el diari berlinès Der Tagesspiegel (“Conte d’estiu 2006: En realitat tot es va comprar?”), com el Frankfurter Allgemeine, que en portada plantejava: “Corrupció en l’adjudicació del Mundial de Futbol 2006?”, i no s’estava de titular: “El conte comprat?” També el Hamburger Morgenpost s’interrogava a primera plana: “Mundial 2006: El nostre conte d’estiu es va comprar?”
Segons Der Spiegel, això és el que va passar. La revista sosté que el llavors cap d’Adidas, el difunt Robert Louis-Dreyfus, va donar al comitè de la candidatura germànica 10,3 milions de francs suïssos (uns 6,7 milions d’euros) abans de l’adjudicació del torneig l’any 2000, i que aquests diners es van utilitzar per comprar vots a la FIFA de quatre delegats asiàtics. La Federació Alemanya de Futbol (DFB) ho nega, però admet que hi va haver un pagament de 6,7 milions a la FIFA per fer activitats culturals que no es van arribar a celebrar, mentre que a la revista li consta que a Louis-Dreyfus se li van tornar els diners per mitjà d’una pirueta financera.
De visita oficial a l’Iran, el ministre d’Exteriors, el socialdemòcrata Frank-Walter Steinmeier, va demanar a la DFB que emprengui com més aviat millor una investigació interna. “És en interès de l’esport, en interès del futbol, i també és en el nostre interès comú”, va afirmar Steinmeier. Les seves paraules van sonar molt semblants a les de la cancellera, Angela Merkel, i altres ministres del Govern quan, veient perillar el bon nom de la indústria made in Germany, van reclamar a Volkswagen ja el primer dia que investigués a fons el trucatge antipol·lució als seus vehicles.
De fet, en un mordaç editorial, el diari muniquès Süddeutsche Zeitung raonava així: “Aquest conte d’estiu que fins avui despertava al món el record del naixement d’una Alemanya acollidora i oberta al món, tindrà en el futur la mateixa reputació que un cotxe dièsel de Volkswagen”. Estupor i sospites que continuen.
Nova consternació nacional després del cas Volkswagen: el ministre d’Exteriors vol investigació