La Vanguardia (Català-1ª edició)
Amazon robotitza el sistema per reforçar-se a Europa
El gegant de la venda en línia accelera els processos de lliurament incorporant 3.270 robots a les seus de Polònia i el Regne Unit
“Jo antigament caminava un munt de quilòmetres durant el dia. Potser deu, o fins i tot uns quants més. Ara continuo treballant en torns de deu hores diàries, però el meu desgast és molt menor. Avui dia, els qui caminen són els robots. De manera que així és com estan les coses. La meva feina és molt més eficient i menys cansada. Però també és més avorrida: evidentment, no puc conversar amb els robots...”.
Mentre xerra amb La Vanguardia, Harland Harrington (28) classifica productes. Una caixa de sis sucs de taronja. Un llibre de Mary Karr. Un comandament de televisió. Un paquet de cosmètics. Etiqueta mecànicament cadascun dels productes, i després els va col·locant en una lleixa. Quan ha ocupat tots els calaixos de la lleixa (cadascun dels deu pisos té quatre files), llança l’ordre al robot.
La màquina –sembla una aspiradora tipus roomba– carrega el palet i se l’emporta a algun lloc del magatzem, on els productes romandran en stand by. Només sortiran d’hibernació quan vostè, o qualsevol dels milions de clients d’Amazon, n’encarregui la compra.
Hi ha alguna cosa d’hipnòtic en aquesta escena, que es desenvolupa a l’edifici Tracy, un magatzem d’Amazon a Silicon Valley, a una hora de camí amb autocar des de San Francisco. Desenes de robots (pesen 145 quilos) carreguen palets de 340 quilos i es desplacen d’una banda a l’altra, amb un rumb fix, sense topar entre ells, a una velocitat de 5,5 km/hora (“si els robots anessin més ràpid, potser es produirien alguns accidents”, apunten alts càrrecs de la companyia), a la recerca de la seva destinació, que es troba en algun lloc en un espai es diria que infinit, equivalent a 59 camps de futbol.
Allà aparquen la lleixa i tornen a l’arena, a la recerca d’un nou encàrrec, potser al costat de Harrington, o al de qualsevol dels 2.500 associats del magatzem (els empleats d’Amazon són associats: la direcció interpreta que el treballador serà particularment gelós de la seva feina si té accions en l’empresa).
Hi ha més episodis hipnòtics a Tracy. Per exemple, els exercicis d’estiraments musculars que practica un altre grup d’associats. Duren cinc minuts i es produeixen dues vegades al dia. Un monitor els crida com si estiguessin en un gimnàs. S’entén que així és com aguanten la rutina: hi ha zel en això. Ningú no pot carregar més de quinze quilos, cal prendre’s un respir cada hora.
Robots i humans conviuen a Tracy des de fa tres anys. Seattle (la seu fundacional d’Amazon) havia estat el primer laboratori de proves del projecte Kiva: la tecnologia robòtica s’havia posat en marxa allà a començaments d’aquest segle. El pla va romandre sota estudi durant dos anys, abans de desplegar-se en tretze centres logístics dels Estats Units durant el 2012. Avui, 30.000 robots es mouen d’una banda a l’altra en cadascun d’aquests tretze centres logístics.
Fa tres anys que Amazon utilitza els robots a les seves seus nord-americanes “Més robots no significa menys empleats: cal cobrir més vendes”, diu un alt directiu
Des d’aquest dijous, el projecte ha arribat a Europa. En concret, a Polònia, on ja operen 270 robots. L’any vinent, Amazon desplegarà 3.000 robots més en dos nous centres logístics del Regne Unit. És un nou pas endavant en el procés d’expansió d’Amazon, entossudida a ser cada dia més gran, més eficient i més ràpida.
Com un mantra, una llista de reflexions es mostra a la vista del curiós a cadascuna de les sales de reunions d’aquesta seu (succeeix el mateix a les 109 seus que la companyia té arreu del món). “Obsessiona’t amb el client”. “Pensa en gran”. “Considera’t autocrític”. “Guanya’t la confiança dels altres”. Són els catorze principis de lideratge d’Amazon. La majoria dels seus associats s’esforcen a memoritzar-los i metabolitzar-los. Els acaben incorporant al seu ADN.
Kelvin Downes, director general de l’edifici Tracy, presenta una sèrie de diapositives d’esperit vintage. Una d’elles es remet al llunyà 1997: quatre empleats treballen sobre quatre taules en una oficina atrotinada de Seattle. El sostre és de fusta, a dues aigües. De fons hi ha caixes a tot arreu, apilades de qualsevol manera. “Així érem en els nostres primers dies...”, diu Downes.
–Quan rebobina fins aquella època, pot ser que es faci la següent reflexió: es van imaginar mai que arribarien a ser el gegant que són avui? –cal preguntar-li a Downes–.
“El mal de treballar amb màquines és que no hi pots parlar”, diu un empleat “Estàs sa, seràs puntual? Si és així, estàs contractat; treballar a Amazon és fàcil”
–Nosaltres, en termes generals, mai no hem pensat en el futur, sinó a millorar dia a dia –respon–. No ho fèiem llavors, i no ho farem ara. Fa vint anys, mai no ens vam plantejar si algun dia estaríem on som i com estem. –I com està Amazon? –En molt bona forma. Comptem amb més de 280 milions de clients en tot el món. Als Estats Units, gestionem un catàleg de més de 150 milions de productes (a Espanya, per exemple, són 70 milions). L’últim any hem creat més de 20.000 llocs de treball temporals als Estats Units. Ens hem implantat a Mèxic fa quatre mesos. També ho hem fet al Brasil. A l’Índia, el negoci funciona molt bé. Fins i tot hem fet proves amb Nissan per comercialitzar una part del seu negoci. Encara que el sector de l’automoció no està dins el nostre guió...
–I què me’n diu dels famosos drons? Pensen implantar-los en el seu sistema de repartiment?
–Mai no ens ho hem plantejat. Tampoc no està en el guió.
Avui, la lupa d’Amazon està enfocada sobre els robots. “Abordem una fantàstica època en què es barregen tecnologia i humanitat”, conclou Downes.
Aquí es penetra en un terreny pantanós: s’aborden conceptes profunds. Si centenars de robots entren en escena, no desapareixeran milers de llocs de treball?
Qui ara parla és Roy Perticucci, vicepresident d’operacions d’Amazon a la UE.
–Abans trigàvem hores, fins i tot dies, a localitzar el producte que ens havia encarregat un comprador. Gràcies als robots, ara ho trobem en uns quants minuts.
–Repeteixo la pregunta: si els robots fan aquesta feina...
–Som capaços de gestionar 456 peticions per segon (el 2013, la companyia va batre el seu rè- cord de gestió de productes en un sol dia: en va lliurar 36,8 milions). Els robots ens ajuden molt, en això. I si tenim més capacitat de feina, hi haurà més vendes. De manera que necessitarem més empleats. A Polònia, per exemple, haurem de contractar 170 enginyers. En les nostres bases europees estem creant 6.000 nous llocs de treball cada any. Però no s’equivoquin: mantindrem l’esperit humà al cor del nostre negoci. El model robòtic es va implementant molt lentament. Volem que els robots siguin l’excepció a la norma...
L’últim comentari obre pas a un altre debat. A començaments del 2013, un documental alemany emès per la cadena pública ARD denunciava les condicions laborals en les quals treballaven més de 10.000 empleats europeus d’Amazon a Alemanya. A la seu de Bad Hersfeld, a Hessen, es va parlar d’aïllament, de sous
ínfims, d’abusos per part dels patrons i fins i tot d’enganys en les contractacions.
“Tant el dinar fred que se’ls servia als magatzems com l’autobús que els traslladava al centre de treball se’ls descomptava del sou”, s’explicava al documental.
Segons Perticucci, les cantines d’Amazon estan subsidiades (és inevitable dinar a la cantina, atès que la majoria de seus es troben en espais aïllats, molt lluny dels nuclis urbans), els associats treballen quatre dies seguits i després descansen uns altres tres dies, Amazon inverteix 8.000 euros en cursos de formació per a cadascun dels seus treballadors, entre els quals caben especialistes de tots els àmbits, des d’enginyers fins a filòsofs, “tots aquells que estiguin oberts de ment”.
–Què fa falta per treballar a Amazon?
–L’entrevista de feina és senzilla –diu Perticucci–. Vostè està sa? –Sí. –Pren drogues amb freqüència, o beu? –Més aviat no. –Està disposat a ser puntual, i a respectar un horari de feina i els torns que li corresponguin, un dia rere l’altre? –Per descomptat. –Doncs ja està en condicions de treballar amb nosaltres...
De fons, de nou, ressonen les veus del grup que fa estiraments. L’entrenador vocifera.
I mentre tot això està passant, les llargues cintes llancen pa- quets a l’espai exterior. S’etiqueten llibres d’Eduardo Galeano, CD de The Weekend, cintes de vídeo de Clint Eastwood i samarretes de Nike, que se’n van a Boulder, Brooklyn, San Diego o San Francisco Sud. El mecanisme de recerca i repartiment no s’atura mai. A Amazon es treballa 24 hores al dia, els set dies de la setmana.