La Vanguardia (Català-1ª edició)
La banca canvia les clàusules terra per hipoteques fixes
Els afectats esperen la sentència clau del jutjat 11 de Madrid
Adéu a les clàusules terra a canvi d’un tipus d’interès fix en les hipoteques. Aquesta és una de les permutes que la banca està oferint als seus clients, davant l’allau de casos perduts als tribunals. En aquests moments, l’Euribor, tipus d’interès que es concedeix en la majoria de les hipoteques, es trobava al 0,154% al setembre i les entitats financeres proposen tipus fixos que van de l’1,80% al 3%.
Algunes entitats financeres estan oferint a través de cartes la permuta de clàusules terra per hipoteques a tipus fix i així aconsegueixen protegirse de les baixades de l’Euribor. En les missives, alguns bancs proposen cinc opcions. La primera és mantenir el préstec hipotecari en la situació actual. La segona és eliminar la clàusula terra, establint un tipus fix durant cinc anys (arrondoniment, per excés, fins a la data de revisió següent) del 2%. La resta d’any, fins al venciment, es manté el mateix diferencial que té actualment la hipoteca. La tercera solució és eliminar el terra establint un tipus fix durant vint anys, que ronda el 2,25%. La quarta opció és eliminar el terra i fixar un tipus fix durant dos anys del 2%. I la resta d’anys, fins al venciment, s’incrementa el diferencial que té actualment la hipoteca en 0,15 punts. L’última possibilitat que ofereixen és eliminar el terra incrementant des del primer moment el diferencial que té actualment la hipoteca en 0,30 punts.
L’opció triada cal estudiar-la bé, ja que depèn dels anys que quedin a cada propietari a l’hora d’amortitzar la seva hipoteca. A més, hi ha altres factors que estan en l’aire, com el fet de si la hipoteca ha de tornar a inscriure’s en el notari o no. I si es pot reclamar al jutjat tot allò que s’ha pagat de més en els últims anys.
El Govern central estudia eliminar les clàusules terra com a gest electoral
Després d’acceptar el canvi, hi ha dues opcions: fer una novació (nova escriptura), amb les despeses associades, que sol assumir el banc, o firmar un contracte privat, que encara que no s’eleva a categoria pública té validesa.
Als clients que han guanyat als tribunals, els bancs estan tornant el que van pagar de més des del 9 de maig del 2013, data en la qual el Tribunal Suprem va anul·lar les clàusules terra de tres entitats (BBVA, Novagalicia i Cajamar).
De fet, fonts ben informades apunten que el Govern està sospesant obligar el sector a eliminar les clàusules terra aquesta tardor, com a cop d’efecte de cara a les pròximes eleccions generals del 20 de desembre. La banca està pressionant perquè la nova normativa no tingui caràcter retroactiu. Fins i tot, algun banc podria avançar-se a l’anunci de l’Executiu i fer públic –en les presentacions dels resultats del tercer trimestre, que tindran lloc les dues properes setmanes– que les elimina dels seus contractes de forma voluntària.
No obstant això, el canvi podria produir-se per la sentència que es donarà a conèixer els propers dies al jutjat mercantil número 11 de Madrid. La interlocutòria del 22 de setembre passat desestima tots els recursos de la banca contra la demanda interposada el 2010 per l’Associació d’Usuaris de Bancs, Caixes i Assegurances (Adicae) per suprimir les clàusules terra a 15.000 persones, que van presentar una demanda col·lectiva. Segons Adicae, l’eliminació de les clàusules terra permetria un estalvi d’uns 200 euros al mes als afectats.
Aquest cas judicialitzat afecta la Caja Rural de Almendralejo, Bankia, Caixa d’Ontinyent, Credifimo, Banc Sabadell, Mare Nostrum, Liberbank i CaixaBank. El tema és si el jutge exigirà l’eliminació i també la retroactivitat. És a dir, que aquestes entitats tornin el cobrat als seus clients de més des del maig de fa dos anys, quan el Suprem va crear jurisprudència amb la publicació de la sentència.