La Vanguardia (Català-1ª edició)
La lentitud de Colau a l’Ajuntament inquieta les associacions de veïns
Les agrupacions que van donar suport a la candidatura de l’alcaldessa de Barcelona es lamenten de la falta de solucions per als seus problemes
Les associacions de veïns que van donar suport a la candidatura d’Ada Colau a l’Ajuntament de Barcelona han començat a expressar les seves primeres crítiques atesa la lentitud i la falta de solucions que, a parer seu, caracteritzen els primers mesos de gestió de l’alcaldessa. Uns li retreuen les dificultats per reunirse amb el nou equip; d’altres, la falta de solucions.
Filiberto Bravo arrufa les celles i diu que l’Ajuntament li està esgotant la paciència. “Aquí sembla que cal muntar un bon enrenou perquè es reuneixin amb tu i et tinguin en compte. De vegades no saps si és simplement una qüestió d’agenda o de voluntat, de ganes.” Bravo és un dels principals líders veïnals de Villadesahucio, del barri de Ciutat Meridiana, de la versió local de l’escenari de les desgràcies que van catapultar Ada Colau a l’alcaldia de Barcelona. “Durant la campa- nya electoral ens van posar com a prototip de la precarietat –afegeix Bravo, una mica dolgut–, de totes les injustícies del sistema que calia canviar... i ara resulta que no ens fan cas”.
Són els primers retrets que el nou govern de la ciutat rep d’entre els seus, de les seves pròpies bases, d’entre els descontents que en els últims comicis municipals van voler marcar un punt d’inflexió. Ciutat Meridiana, Poble Sec, Barceloneta... els barris. Pel que sembla, a alguns no els estan prestant tanta atenció com esperaven, quadrar les agendes és més difícil del que semblava abans de les eleccions, tot està resultant molt més lent del que tothom pensava. Malgrat això, l’equip de BComú encara té un ampli marge de confiança en el teixit associatiu de la ciutat. Molts dels que ara claven aquests
retrets també s’apressen a destacar que pensen que aquest camí és el correcte, que la nova política exigeix més paciència.
“Encara estem en una situació d’espera –reprèn Bravo des de Ciutat Meridiana–. La gent no està tan emprenyada com abans, encara està esperançada... Però és que jo sóc molt exigent. L’Ajuntament ha de passar de les paraules als fets. És veritat que la majoria de desnonaments s’aturen, però no l’angoixa que suposen entre els afectats. Parlem del patiment de moltes famílies que necessiten solucions immediates, que no poden esperar cent dies. Necessitem lloguers socials ja. Aquí tots ja ens coneixem molt bé”, afegeix el representant veïnal amb referència als nous edils al capdavant del Consistori. “Però sembla que, de vegades, la confiança fa fàstic”.
Sí, ho diu la dita... La primera crítica que el món veïnal va fer al govern de Colau va ser molt dolorosa. Perquè va procedir de la Barceloneta, del barri on BComú va obrir la campanya electoral, dels activistes que, mà a mà amb Gala Pin, abans que fos proclamada regidora del districte de Ciutat Vella, van batallar contra les tanques de la marina de luxe, contra la proliferació d’apartaments turístics, contra la transformació del seu barri de sempre en un monocultiu dissenyat per al delit del visitant. Sí, la plataforma veïnal La Barceloneta Diu Prou va ser la primera a fer servir, fa molt poc, les paraules “desil·lusió” i “decepció”.
“Amb uns i amb d’altres, fins que no surts al carrer i fas un bon enrenou, els teus problemes no existeixen”, diu Luis Armengol, portaveu de la Barceloneta Diu Prou. Els veïns van haver de manifestar-se unes quantes vegades pels carrers del barri durant aquest estiu, i després manifestar-se amb xiulets i sirenes a la plaça de Sant Jaume la tarda de la lectura del pregó de la Mercè, per, finalment, aconseguir una entrevista amb l’alcaldessa Colau. “No ha estat fàcil, però ara un tècnic municipal es reuneix amb nosaltres cada dues setmanes per explicar-nos tot el que estan fent al barri. Tot i així, continuarem pressionant”.
“El nou govern està actuant amb massa lentitud –intervé Joan Maria Soler, vicepresident de la Federació d’Associacions de Veïns de Barcelona–, sobretot en les qüestions més importants. Els nous edils tenen molt bona actitud, moltes ganes de comptar amb el teixit associatiu, però la maquinària municipal encara no està al cent per cent. Sembla que no tenen prou efectius per assu- mir totes les responsabilitats... En realitat, ni tan sols podem avaluar la feina municipal que s’ha fet fins ara. Ens falten elements de judici. I creiem que aquesta situació sense sortida no es pot allargar durant més temps”.
“Si no s’espavilen, la moratòria turística s’acabarà i no haurà servit de res” “Ens hem reunit unes quantes vegades, però encara no podem valorar la seva feina” “Aquí sembla que cal muntar un bon enrenou perquè es reuneixin amb tu”
Segons Soler, les relacions de les entitats amb els responsables dels districtes i amb els seus tècnics s’estan desenvolupant amb més fluïdesa. El problema són les relacions amb el govern de la ciutat, la lentitud amb què s’estan encarant les grans qüestions. Perquè les petites entitats no estan trobant gaires problemes per relacionar-se, fins i tot d’una manera informal, amb els representants municipals més pròxims. I a totes els diuen que les seves opinions es tindran en compte, que quan arribi el moment es posaran en marxa processos participatius oberts a tothom. Gala Pin troba un buit a l’agenda per reunir-se amb una associació de pares d’alumnes d’una escola per parlar d’un solar sense ús des de fa anys i després respondre de manera quotidiana en els seus tuits.“El problema –afegeix Soler– és la Sagrera, el tramvia per la Diagonal, la definició del model turístic de Barcelona, l’ordenança de terrasses i la privatització de l’espai públic...”. Pocs dies enrere, un escrit de la Favb advertia el Consistori que el temps passa, i que a aquest ritme es malgastarà la moratòria turística. “Passen els mesos –s’hi pot llegir– i el termini d’un any ens pot caure a sobre. S’ha d’obrir el debat a tots els sectors implicats, aprovar el reglament del Consell de Turisme cre-
“L’actitud d’aquest govern és molt bona, però la gent vol solucions”
at al juliol i dotar de contingut un pla especial de regulació d’allotjaments turístics”.
“És normal que la gent s’enfadi, com els veïns del carrer Blai, que ja no poden viure més amb tantes terrasses –explica Enrique Francés, vicepresident de la Coordinadora d’Entitats del Poble Sec–... El temps passa i... L’actitud del nou govern és molt bona, però la gent vol fets, i es posa nerviosa. Suposo que tenen poca experiència, i a sobre estan en minoria. És ara, quatre mesos després de les eleccions, quan se celebren els primers plenaris de districte amb consistència i s’estan posant en marxa els canals de participació”.
Pep Ortíz, portaveu de la Coordinadora d’Associacions de Veïns i Entitats de Nou Barris, el graner de BComú, i també president de l’associació de Can Peguera, subratlla: “No estem tranquils, la gent no vol baixar la guàrdia, perquè els veritables problemes continuen igual que abans de les eleccions. Voldríem que tot anés més de pressa, però entenem que parlem de qüestions molt complicades, com la de l’habitatge. Tot i això, fins ara ens hem reunit amb Janet Sanz més vegades que amb l’anterior govern en tot el seu mandat. El canvi d’actitud és real, el camí és l’adequat”.
“Ja ens vam trobar tres vegades amb Agustí Colom, el nostre regidor, i també diverses vegades amb els seus tècnics –diu Juan Itxaso, de l’associació de Sagrada Família–, i ens agrada la seva actitud. Però la recuperació del ci-
DES DE CAN PEGUERA “Tot continua igual, però entenem que som al bon camí” DES DE SANT ANDREU “Ens van trucar després de guanyar les eleccions i d’ençà d’aleshores que ens escolten”
nema Niça continua encallada, ens preocupa la mobilitat entorn del temple, ens agradaria asseure’ns amb l’Ajuntament i els promotors de l’hotel de Henkel a veure què es pot fer... Perquè si no espavilen, la moratòria acabarà i continuarem igual. Sé que estan en minoria, però han de guanyar velocitat”.
A Gràcia també estan satisfets amb les maneres dels nous governants, “encara que per reunirnos amb Raimundo Viejo vam haver d’enfadar-nos una mica”, diu Antoni Ramon, portaveu de la plataforma veïnal Gràcia Cap on Vas? “De tota manera, el que ens preocupa és que Viejo vagi a la llista de Podem a les generals. Estem negociant el nou pla d’usos. No ens agrada aquesta sensació d’interinitat. ¿Qui vindrà? Canviarà el que acordem ara?”.
“Aquí han de fer un munt de coses que els anteriors governs es van treure de sobre –assegura Josep Maria Domingo, president del Centre Social de Sants–. Ara per ara ja hem fet un parell de reunions molt cordials amb Jaume Asens. De tota manera, nosaltres estem en les comissions de seguiment de totes les obres importants, i estem més ben informats que els mateixos polítics. Encara és aviat per emetre judicis sobre com ho estan fent. No podem dir que estiguem satisfets, ni tampoc que no ho estiguem”.
Santi Serra, president de l’associació de veïns de Sant Andreu Palomar, diu que allà estan molt contents amb l’equip de BComú. “Ens escolten des del primer mo- ment. Ens van trucar per reunirse amb nosaltres tot just guanyar les eleccions, i a més van portar ben subratllat el document amb les nostres reivindicacions que havíem lliurat a tots els grups polítics. Aleshores vam acordar amb Laia Ortiz que ens veuríem cada tres mesos, i molt aviat ens toca la pròxima trobada”.