La Vanguardia (Català-1ª edició)
Els efectes nocius del fòsfor en la dieta diària
Vinculen alts nivells d’aquest mineral amb danys cardiovasculars i més mortalitat
Les dietes molt altes en fòsfor eleven la pressió arterial, fan malbé les artèries, acceleren l’envelliment i es relacionen amb una mortalitat cardiovascular més elevada, segons han començat a advertir des de diverses societats mèdiques. Fa temps que els metges havien observat la clara vinculació entre alts nivells de fòsfor, arterioesclerosi i envelliment prematur en els malalts renals sotmesos a diàlisi. Després van constatar que aquesta relació existia també en persones amb problemes renals menys greus. I finalment han començat a veure que en la població general, sense problemes de ronyó, els qui tenen el ni- vell de fòsfor en sang en el percentil superior dins del rang considerat normal, pateixen més problemes cardiovasculars a llarg termini.
Així ho va explicar José Manuel Valdivieso, nefròleg i investigador de l’Institut de Recerca Biomédica de Lleida i de la Xarxa d’Investigació Renal de l’Institut de Salut Carlos III, durant l’últim congrés de la Societat Espanyola de Nefrologia, on es va referir al fòsfor com el “nou colesterol” pels efectes nocius i l’envelliment accelerat que pot provocar un excés d’aquest mineral a la sang. “Fins ara només teníem posat el focus dels nivells de fòsfor en els malalts renals, igual que fa temps només es controlava el colesterol en persones amb problemes cardiovasculars; però de la mateixa manera que després es va veure que els nivells de coles- terol eren factor de risc per a tota la població, ara veiem que nivells alts de fòsfor estan relacionats amb un deteriorament del sistema cardiovascular en el futur i amb una menor longevitat, per la qual cosa potser –com va passar fa alguns anys amb el colesterol–, ens haurem de plantejar si val la pena revisar i rebaixar els nivells que es consideren segurs”, detalla Valdivieso.
Apunta que hi ha estudis que vinculen els anys que viu una es-
Les dietes riques en aquest mineral apugen la pressió arterial i fan que es dipositi fosfat càlcic a les artèries
pècie i els nivells de fòsfor que cadascuna té en plasma, de manera que a més fòsfor menys longevitat. I explica que també s’ha observat que les persones centenàries tenen nivells baixos de fòsfor a la sang. “Una altra vinculació curiosa és que els nens amb progèria, una síndrome ocasionada per la mutació d’una proteïna que provoca que nens de cinc o sis anys tinguin les característiques físiques d’una persona de 80, tenen nivells de fòsfor més alts que els nens de la seva edat”, afegeix el nefròleg.
“Jo no m’atreviria a parlar del fòsfor com a un nou colesterol, però en aquests últims anys li estem donant molta importància perquè sí que sabem que tenir-ne en excés és un factor clarament relacionat amb les malalties cardiovasculars, igual que la falta de vitamina D”, assegura el presi- dent de la Societat Espanyola d’Arterioesclerosi, Juan F. Ascaso. Pel que fa a això, emfatitza que les dietes que contenen molt fòsfor, com les riques en proteïnes, resulten molt perjudicials perquè augmenten la pressió arterial i fan que es dipositi fosfat càlcic a les parets de les artèries, “cosa que agreuja l’arterioesclerosi, contribueix a processos inflamatoris i es vincula amb més mortalitat cardiovascular, sense cap dubte”.
En realitat, expliquen els metges, el fòsfor és un mineral que té un paper fonamental per a l’organisme i resulta imprescindible per al desenvolupament dels ossos i el funcionament de les cèl·lules (vegeu informació de suport). I, a priori, si s’ingereix un excés de fòsfor els ronyons s’encarreguen d’eliminar-lo. El problema, diuen, és que el canvi
d’hàbits dietètics fa que es consumeixin quantitats molt elevades d’aquest mineral i moltes vegades de forma inconscient. Les principals fonts naturals de fòsfor són la carn i els lactis –que han guanyat molt de pes en la dieta en les últimes dècades–, així com el peix, les llavors i alguns fruits secs. Però s’hi suma el fòsfor que els experts denominen “ocult”, el que porten els refrescos i els aliments envasats en forma d’additius i conservants. “Actualment estem prenent molts més aliments de quarta i cinquena gamma que contenen més fòsfor (o fosfats) que els aliments naturals”, comenta Emilio Martínez de Victoria, catedràtic de Fisiologia de la Universitat de Granada i expert en nutrició. I apunta la preocupació, des del punt de vista epidemiològic, pel consum de fòsfor en nens i joves. “L’equilibri entre calci i fòsfor és molt important per a l’organisme; es requereix una relació d’un a un per tal que s’absorbeixi el calci, però molts nens prenen poc calci i molts refrescos, cosa que pot ocasionar carències de calci –el fòsfor fa que no s’absorbeixi bé perquè es precipita a l’intestí– en un moment en què resulta clau per a la formació i el creixement dels ossos”, diu Martínez de Victoria.
En l’actualitat, els nivells de fòsfor no figuren entre els paràmetres que es controlen en les anàlisis de sang rutinàries. “En els nostres protocols figura demanar totes les fraccions de colesterol i els triglicèrids però no altres factors de risc secundari que estan apareixent com el fòsfor o la vitamina D, encara que els nivells d’aquesta última comencem a demanar-los quan veiem persones amb risc d’osteoporosi o amb alguna patologia del sistema del calci i del fosfat”, explica Xavier Tovillas, metge de família i membre de la Societat Catalana de Medicina Familiar i Comunitària (CAMFiC).
Els experts asseguren que l’alimentació habitual cobreix amb escreix el gram o gram i mig de fòsfor que requereix l’organisme cada dia, i consideren que seria interessant que els productes d’alimentació detallessin clarament a l’envàs les quantitats de fòsfor que hi contenen, com fan molts respecte a les calories o els greixos, de manera que els consumidors poguessin controlar i regular la ingesta d’aquest mineral.
Quant els nivells de fòsfor en sang considerats normals, no hi ha unanimitat entre els especialistes, però les xifres més concordants són de 3-4 mil·ligrams per decilitre i una mica més en el cas dels nens.
Les principals fonts naturals són carn i lactis, però els refrescos i el menjar envasat porten fosfats