Un poble anomenat Hadleyville

LLEGEIXO les cròniques del consell nacional d’UDC, en què Josep Antoni Duran Lleida va proclamar que encara podia ser útil i que havia de fer un últim servei a Catalunya i a Unió. El polític democristià em va recordar la figura de Will Kane (Gary Cooper) a Sol davant el perill. Com l’antic xèrif del poble de Hadleyville, havia posat el seu càrrec a disposició dels ciutadans, ja que estava a punt de tornar a la vida civil. Si Kane volia obrir un negoci, Duran tenia més d’una oferta professional interessant. Però hi ha vegades en què un no acaba fent el que vol sinó el que ha de fer. I Duran, que ara és més que mai UDC, després de la crisi provocada per la ruptura amb CDC, sap que ell encara és un actiu de la política i la seva retirada debilitaria encara més el partit al qual ha dedicat els millors anys de la seva vida. Així que va declarar públicament que estava disposat a repetir com a cap de llista del partit a les generals.

UDC aspirava a estar representada al Parlament –els cent mil vots que va obtenir és una xifra que va permetre a Ciutadans aconseguir tres escons el 2010–, però va quedar a les portes del seu objectiu. En vista dels resultats, alguns càrrecs han abraçat una nova fe: Joan Giraut, alcalde de Platja d’Aro, s’ha llançat als braços de CDC, i fins i tot Vicenç Hontangas, expresident d’UDC a Manresa, s’ha passat ni més ni menys que a la CUP (d’això se’n diu un doble salt mortal al món del funambulisme). Així que a Unió hi ha desassossec i el mèrit de Duran és afrontar una situació dificilíssima amb valor, com Kane-Cooper al western de Fred Zinnemann.

Hi ha tres frases del film que són sentències que valdrien per a Duran: 1. “La pressió regenera els homes”. 2. “Un home ha de fer el que ha de fer”. 3. “A molts els dóna per parlar de l’ordre i la llei en comptes de fer una cosa bàsica en què recolzar-la”. Sort.