La Vanguardia (Català-1ª edició)
Els caps guanyen més
Els primers executius de les empreses de l’Ibex van guanyar un 80% més el 2014
Un informe de Comissions Obreres conclou que la remuneració global dels primers executius de les empreses de l’Ibex 35 el 2014 es va incrementar un 80% respecte a l’any anterior. Res a veure amb l’evolució dels sous de la resta de la plantilla d’aquestes mateixes companyies.
El mantra de la moderació salarial té poc a veure amb l’evolució dels sous dels responsables màxims de les principals companyies a Espanya.
Un informe del sindicat Comissions Obreres conclou que la remuneració global dels primers executius de les empreses de l’Ibex 35 el 2014 es va incremen- tar un 80% respecte a l’any anterior –de mitjana, els més alts directius van cobrar 5,5 milions davant els tres milions del 2013–. Res a veure amb l’evolució dels sous de la resta de la plantilla d’aquestes companyies en el mateix període: encara que la despesa en personal va créixer un 1% en relació amb el 2013, el salari mitjà dels treballadors –34.745 euros anuals– va experimentar una caiguda del 0,7% respecte a l’exercici de l’any anterior.
Aquesta disparitat ha suposat un augment de la bretxa que separa els emoluments dels alts directius i la base de la plantilla de les empreses. Si el 2013 la remuneració mitjana dels primers executius era 87 vegades supe- rior a la d’un assalariat, l’any passat va passar a suposar 158 vegades més.
També han experimentat forts increments salarials altres càrrecs de responsabilitat d’aquestes empreses. Segons l’informe del sindicat, la retribució mitjana dels consellers es va incrementar un 43,6% i la dels equips directius, un 20,3%.
Els càrrecs més alts en la taula de remuneració dels directius de més responsabilitat tenen a veure amb retribucions “extraordinàries”. Segons la informació proporcionada pel sindicat, el president de Telefónica, César Alierta, va rebre una aportació al seu pla de pensions de 35,5 milions d’euros, “en substitució de la clàusula de blindatge que figurava al seu contracte”, i es converteix en el més ben pagat amb 43,2 milions. Juan María Nin, conseller delegat de CaixaBank fins al juny de l’any passat, va ser indemnitzat amb 15 milions en abandonar el càrrec, per la qual cosa va rebre un total de 16,5 mi-
El salari dels directius és 158 vegades superior al dels treballadors de base
lions. Mentre els emoluments de José Miguel García (Jazztel) es van disparar a 14,6 milions perquè l’any passat va cobrar 11,2 milions d’euros d’un pla de retribució variable corresponent al 2009-2014.
Després d’aquestes companyies (vegeu el requadre), destaquen també pel volum de les remuneracions dels més alts executius Inditex –9,5 milions–, Iberdrola –9,1–, Banco Santander –8,9–, IAG, matriu d’Iberia –6,6–, BBVA –6,5– i Abertis –6,5–.
Malgrat el fort increment mitjà, l’informe assenyala que el 2014 sis companyies de l’índex selectiu van reduir les remuneracions dels seus primers executius. Van ser Repsol (-29,4%), Indra (-28,5%), Técnicas Reunidas (-18,8%), OHL (-13,6%), Acciona (-3%) i Banc Sabadell (-0,9%). Per la seva part, Bankia i Abengoa van optar per la congelació.
Segons les dades del sindicat CC.OO., el nombre de directius amb contracte blindat es va incrementar en vuit més que el 2013, fins a arribar als 928.
L’informe sobre “Indicadors de bon govern en les empreses de l’Ibex 35” durant el 2014 no només analitza les remuneracions de les companyies cotitzades. També s’atura en altres aspectes com la presència de les dones en els càrrecs de decisió. Respecte al 2013, no hi ha notícies especialment encoratjadores. Pràcticament una de cada tres empreses (en concret, deu, davant les nou de l’any anterior) no té dones en els seus equips directius. Són Abertis, CaixaBank, Endesa, Gamesa, Gas Natural Fenosa, Iberdrola, Mapfre, OHL, Red Eléctrica i Telefónica.
A més, només el 18% dels membres de consells d’administració són dones. Però Gas Natural Fenosa, Sacyr i Técnicas Reunidas només compten amb homes en els seus consells. En canvi, les empreses amb més conselleres són Red Eléctrica (50%), Jazztel (37,5%), FCC i Iberdrola (35,7%).
Una de cada tres empreses de l’Ibex no té dones en els equips directius