La Vanguardia (Català-1ª edició)
Tots contra Harper
Els sondejos vaticinen la derrota dels conservadors del primer ministre del Canadà en les eleccions d’avui
El Canadà celebra avui unes eleccions que han adquirit caràcter plebiscitari sobre la controvertida figura de Stephen Harper, el líder conservador que ha governat el país durant els últims deu anys.
Stephen Harper assegura que si en les eleccions que avui es fan al Canadà no guanyen els conservadors “el país s’omplirà de prostíbuls i les drogues es posaran a l’abast dels nens”. Paral·lelament, un moviment transversal anticonservador ha posat en marxa una campanya amb els lemes Anybody but conservative, (Qualsevol menys un conservador) i Anyone but Harper (Qualsevol menys Harper). Efectivament el Canadà fa avui unes eleccions que han adquirit caràcter plebiscitari sobre la controvertida figura de Stephen Harper, el líder conservador que ha governat el país amb mà de ferro durant els últims deu anys, un període en què el país ha deixat de ser el que era com a model democràtic i en què els indicadors econòmics s’han mogut a la baixa.
La pulsió de canvi polític que es percep en la societat canadenca es confirma per uns sondejos que unànimement vaticinen la derrota del Partit Conservador del Canadà, però cap no garanteix una majoria absoluta, amb la qual cosa la formació del nou govern es preveu carregada d’incertesa. S’elegeixen 338 escons de la Cambra dels Comuns, o sigui que el canvi necessita 170 diputats.
Les últimes enquestes pronostiquen una resurrecció del Partit Liberal, de centreesquerra, quan torna a liderar-lo un Trudeau, Justin, fill del que havia estat primer ministre Pierre Trudeau i de Margaret Sinclair, aquella dona que, tipa d’exercir de senyora de, va abandonar el seu marit primer ministre i es va escapar amb els Rolling Stones.
Els liberals arrenquen a la pole position amb un avantatge d’entre 5 i 8 punts sobre els conservadors, segons els últims sondejos, que atorguen màxims del 38% al Partit Liberal i del 33% al Partit Conservador. El socialdemòcrata Nou Partit Democràtic (NDP), de Tom Mulcair, fins ara líder de l’oposició, apareix en els sondejos en tercera posició amb una expectativa del 23% dels vots. Liberals i socialdemòcrates estan rivalitzant per abanderar el canvi. Com “el canvi real” es presenten els liberals i “preparats per al canvi” s’ofereixen els de l’NDP. Aquesta disputa pel vot anticonservador podria generar un efecte de divisió a l’esquerra que acabaria beneficiant els candidats conservadors en alguns districtes. Per això els sindicats i altres organitzacions d’esquerra s’han mobilitzat amb la campanya ABH que pretén el que a Europa s’entén pel “vot útil”.
La voluntat de canvi, que els sondejos xifren en un 70%, es confirma fins i tot per la posició dels mateixos diaris conservadors, que en els seus editorials d’aquest cap de setmana consideraven també la conveniència d’un relleu al capdavant del Govern d’Ottawa. Especialment significativa ha estat la posició del rotatiu conservador National Post, en què el seu propietari, Conrad Black, magnat de la
Les enquestes atorguen avantatge al Partit Liberal, que lidera Justin Trudeau, fill de Pierre Trudeau
premsa també als EUA, el Regne Unit i Israel, posa de manifest la decadència de Harper: “La majoria parlamentària –diu– s’ha tornat escleròtica, autoritària i tancada als mitjans de comunicació; no té un objectiu polític discernible... Harper ha emmordassat el Parla- ment i ha creat un règim sense sentit de l’humor i sovint paranoic... Realment –conclou– no podem estar quatre anys més governats per un sàdic mestre d’escola victorià”.
El cas és que Harper es va presentar el 2006 disposat a salvar l’economia canadenca i amb les xifres a la mà no pot cantar victòria. Ho va fiar tot al suport de la indústria petrolífera i la caiguda dels preus del cru ha posat en evidència l’equivocació de l’aposta. En els últims deu anys el creixement econòmic del Canadà ha estat, de mitjana, per sota del 2% anual i la productivitat ha crescut un 1% a l’any, o sigui menys de la meitat que als Estats Units. La taxa d’atur, que va baixar el primer any de govern conservador, es va disparar a continuació per sobre del 8% i després s’ha estabilitzat al voltant del 7%, però sempre per sobre de la taxa d’atur que es van trobar els conservadors quan van aconseguir el poder.
Amb tot, Harper es va guanyar la controvèrsia a pols no tant per l’economia sinó pel seu afany a canviar la imatge idíl·lica de la democràcia canadenca al món. El 2011 va decidir abandonar unilateralment el protocol de Kyoto quan la comunitat científica es va mobilitzar per convèncer els governs de les amenaces del canvi climàtic. Els científics canadencs van ser censurats i algunes organitzacions crítiques van ser perseguides per l’agència tributària. El primer ministre va utilitzar l’atemptat d’un gihadista convers al Parlament d’Ottawa per declarar una croada antiterrorista i ja en campanya ha agitat la polèmica sobre l’ús del nicab per part de les dones musulmanes. En política exterior, Harper ha apostat per un occidentalisme fervent que contrasta amb la tradició canadenca de país occidental que ha apostat sempre per l’acollida de refugiats i s’ha mostrat disposat a mitjançar en els conflictes.
Així que amb pocs èxits per presumir, Harper s’ha llançat desesperadament a la campanya de la por: por del terrorisme, por de l’islam, por de la immigració, por de la desocupació... En aquestes circumstàncies, als seus contrincants liberals, socialdemòcrates i quebequesos no els ha quedat cap més remei que oferir com a alternativa a la por la il·lusió pel canvi.