La Vanguardia (Català-1ª edició)
Psicothriller futurista
José Carlos Somoza publica Croatoan, una novel·la que narra la propagació per tot el món d’una estranya pulsió assassina entre la gent mentre els animals es comporten de forma suïcida.
El títol respon a un fet real, un record per a aquells 120 habitants del poblat americà de Roanoke que l’any 1590 van desaparèixer sense deixar rastre. A l’entrada del poble, sobre el tronc d’un arbre es va trobar gravada una única paraula: “Croatoan”. Sota aquest senyal es forja el psicothriller de Somoza, que explica amb ingredients de tot tipus: suspens, terror, contemporaneïtat, amor i desamor, ficció i fenòmens inexplicables, emocions de la mà de l’etòloga Carmela Garcés.
Una estranya pulsió assassina es propaga pel món mentre els animals es comporten de forma suïcida. Així és com l’editorial Stella Maris presenta Croatoan, l’última novel·la de José Carlos Somoza (L’Havana, 1960), una aventura futurista que ens trasllada a un món al límit.
El desastre es desencadena a dos quarts d’onze de la nit, hora espanyola. “Absència de notícies als llocs afectats. Al centre només hi ha silenci. Es parla de llops i guineus a Rússia i Àsia, primats i ungulats a l’Àfrica, aus a Sudamèrica, mamífers petits i grans als EUA. S’estén el pànic, però ni tan sols el pànic no és tan veloç i discret. Al port d’Istanbul, una invasió de pelicans. Sona tan ridícul que sembla una broma exagerada, fins i tot per als aterrits periodistes”. Duu ulleres quevedianes i confia en la ciència.
De petit ho devia llegir tot del Triangle de les Bermudes. I d’avions desapareguts. Sóc dels que pensen que en aquest món hi ha una mica més que el que veiem. Uns ho deriven cap a teories de conspiració, altres a les seves pròpies bogeries... Crec que estem perduts en una galàxia i no sabem ben bé quina classe d’éssers som. El misteri ens envolta i jo mai no me n’atipo.
La seva condició de psiquiatre, l’ajuda a veure l’ésser humà des d’una altra perspectiva, en els límits de la personalitat? Sens dubte. Com a psiquiatre i com a metge. Vaig tenir un grandíssim professor, Castilla del Pino, que va contribuir a aquesta mirada. Si alguna cosa m’ha influït decisivament, a l’ho- ra cultural, d’escriure,ha estatdel meuser metge. equipatgeHe vist rint-se, patir grans... molta gent, nens mo
Presenta històries d’amor en situacions dantesques. Això és habitual, quan els éssers humans viuen al límit necessiten una compensació emocional. Passa molt a les guerres.
En els tsunamis es detecta un fenomen estrany: els animals perceben el perill molt abans que els humans. De petit ja em fascinaven les llegendes sobre grans formacions de llagostes.
La novel·la parteix d’un punt innegociable: som animals. A diferència d’altres escriptors que creuen que l’home és l’únic ser decisiu capaç de destruir el planeta, jo penso que és, només, un animal més pel món. A Croato
an els éssers humans perden la individualitat.
En el Croatoan de debò els cent vint habitants no van deixar ni una sola empremta? Ni rastre. Van deixar els estris a lloc, tot disposat, com si res no hagués passat, i van desaparèixer, no sabem cap a on. Va passar també en altres llocs: un poble esquimal es va esfumar en un dia.
Carmela, la protagonista, és experta en comportament animal. Amb quins adjectius definiria la seva etòloga? La Carmela la conec molt bé. És un ésser fràgil pel que ha viscut però fort per dins.
És alumna de Mandel, zoòleg bisexual que abans de suïcidarse envia missatges advertint d’un desastre imminent. Mandel és un home molt fred, escèptic, que un dia descobreix que també té sentiments. Això m’ho deu a mi, crec.
És difícil conciliar aquests supòsits apocalíptics amb éssers absolutament quotidians? A mi no em costa, m’agrada escapar-me, crec que és el que li agrada al lector somozià: que els sacsegin, que els sorprenguin. No els dono les coses mastegades, els fico en embolics, els dono emoció...
Al llibre els homes lliures són els únics que no es veuen afectats pel corrent depredador del món. Què entén per home lliure? És lliure tot aquell que creu que és lliure. No provis de ser un altre, no et sortirà bé. Jo em sento absolutament lliure encara que el meu raciocini em diu que sóc idiota si crec això però... com que sóc lliure, m’allibero també del meu cervell.
A Sergi el presenta com un jove independentista català a qui el seu oncle del PP envia a les Jarillas, al psiquiàtric... una llicència ironicoliterària? Sergi és una de les meves debilitats, un noi excel·lent. En la meva experiència psiquiàtrica en vaig conèixer algun. És l’únic que se n’adona del que passa i que només importa l’afecte. Es permet ironies però és ell mateix.
Va néixer vostè a l’Havana però només hi va estar un any. Hi ha tornat?
No, mai. L’associo al dolor dels meus pares, que van viure l’exili, a una època sota un dictador, no als
mojitos de la terra promesa sinó a l’èxode, però reconec que un dia hauré de tornar-hi i tancar el cercle. Encara no me’n veig capaç.
“Nort” és la paraula que graven en el tronc de l’arbre i al nord fugen els seus protagonistes... és la seva particular Ítaca? Jo crec que, en realitat, no hi ha lloc on anar. Perquè un no es pot escapar físicament si no ho fa abans mentalment.
Els avenços científics acabaran amb l’espècie humana? En absolut! Els nostres successors gaudiran d’un món molt millor que el nostre degut exclusivament a la ciència.
I les fronteres ètiques? Desapareixeran. En poques dècades totes les discussions que tenim sobre l’avortament o l’eutanàsia quedaran perfectament establertes per protocols científics. Es resoldran sense problema com un dia es va acabar la discussió sobre si la Terra girava.