La Vanguardia (Català-1ª edició)
Lluita pel centre de gravetat
La signatura del tractat comercial EUA-Pacífic posa pressió a la UE
Les firmes de més de tres milions de ciutadans s’han creuat al camí de les ambicions d’Europa i els Estats Units de crear la que hauria de ser la zona de lliure comerç més gran del món. Dos anys i mig després de l’inici de la negociació, s’acaba de tancar l’acord comercial més gran de la història, però l’han firmat altres –Washington amb onze països del Pacífic, liderats pel Japó i Austràlia–, mentre el pacte transatlàntic s’esllangueix víctima de la falta de suport polític i el rebuig social reflectit a la pila de firmes contra l’acord dipositades aquest mes a la Comissió Europea.
Miami acull des d’avui l’onzena ronda negociadora. La cita arriba en el moment de més efervescència de l’opinió pública europea contra l’acord, conegut per les seves sigles angleses TTIP (literalment, Associació Transatlàntica de Comerç i Inversió). Milers d’europeus han sortit aquest cap de setmana als carrers en rebuig de la iniciativa, que fa vuit dies va congregar a Berlín 250.000 persones, la manifestació més gran des del no a la guerra de l’Iraq el 2003.
La mobilització social contra l’acord ha fet que els governs europeus titubegin, en especial Alemanya i França, però la firma de l’acord transpacífic ha encès totes les alarmes a les capitals europees. El cost de no firmar, com comença a sospesar-se des de París, seria encara més alt per a Europa.
El TTIP és més que un acord comercial o econòmic. Aspira a més que rebaixar tarifes aranzelàries. La seva transcendència rau en l’afany perquè l’Atlàntic continuï sent l’àrea més important del planeta en matèria d’intercanvis comercials, estàndards regulatoris i democràtics, i acció política. Alguns es refereixen al TTIP com “una OTAN econòmica”. “El fet que s’hagi firmat l’acord transpacífic augmenta la importància del TTIP”, afirmen fonts de l’equip negociador europeu. No firmarlo en un termini raonable de temps, admeten, posaria les empreses europees en inferioritat de condicions a l’hora d’entrar als mercats on els EUA han firmat un desarmament aranzelari amb el Pacífic. “Potser és més significatiu l’impacte que tindria quant a l’agenda regulatòria del TTIP. Si fracassem, és clar que el centre de gravetat de la regulació passarà al Pacífic, és obvi”, admeten.
L’argument geoestratègic és la carta que els defensors de l’acord volen jugar ara davant l’opinió pública europea, freda davant l’argument que augmentarà el PIB de la UE en un 0,5%, o 545 euros per llar. La pressió social ha obligat la Comissió Europea, responsable de la negociació, a fer públics alguns documents i a canviar el sistema d’arbitratge previst sobre les garanties de les inversions, per evitar canvis regulatoris que són una expropiació encoberta, com ha ocorregut per
PUIXANÇA ASIÀTICA Els EUA i onze països del Pacífic han firmat l’acord comercial més important de la història
exemple a empreses espanyoles a Amèrica Llatina.
Europa ha inclòs aquest mecanisme extrajudicial d’arbitratge (ISDS) en tots els seus acords comercials amb tercers països dels últims anys, però aplicat als Estats Units ha despertat enormes suspicàcies. Les oenagés el van convertir en el seu cavall de batalla contra el TTIP, l’exemple de com l’acord posarà els governs a mercè de les multinacionals. Brussel·les va fer marxa enrere i treballa en un sistema alternatiu que ara a qui preocupa és a les empreses europees, perquè “ofereix menys protecció que el sistema actual” i la UE pensa aplicarlo a altres acords bilaterals, afirma Luis Santos, de la patronal europea Business Europe. El cas Volkswagen, d’altra banda, ha posat en evidència l’argument que els estàndards europeus són més alts que els nord-americans i es veurien amenaçats pel TTIP.
La nova ronda negociadora, en la qual es parlarà de l’obertura dels mercats de contractació pública, una prioritat per a Europa, serà crítica. Si no el segueix un impuls polític decidit, sembla molt difícil tancar l’acord abans de les eleccions als EUA, el novembre del 2016, cosa que podria portar la UE a renunciar-hi per un temps indefinit. Reactivar-lo amb el nou inquilí de la Casa Blanca portaria temps i la negociació es creuaria amb les eleccions a França i Alemanya, un escenari que els seus governants volen evitar tant sí com no.
DESENLLAÇ INCERT Si no hi ha acord abans de les eleccions del 2016, l’acord podria quedar enlaire