La Vanguardia (Català-1ª edició)

Al pis del director de ‘ Charlie Hebdo’ hi van robar, afirma una testimoni

- RAFAEL POCH París. Correspons­al

Sorprenent declaració d’una dona que es presenta com la companya sentimenta­l de Stéphane Charbonier, àlies Charb, el director del setmanari satíric Charlie Hebdo, assassinat amb onze persones més, vuit de les quals col·laboradore­s de la revista, el 7 de gener passat, en l’atemptat gihadista que va sacsejar França: tres dies després de la tragèdia, el dissabte 10, van robar a l’apartament de Charbonier.

“Vaig tornar a l’apartament amb el germà d’en Charb i alguns íntims i vam descobrir que l’havien visitat i hi havien robat, se n’havien endut algunes coses, com ara dibuixos i el seu ordinador portàtil”, explica la dona, que no dóna el seu nom però que ha estat reconeguda per la investigac­ió com la companya sentimenta­l de Charbonier, en una entrevista amb Le Parisien.

“Trobar aquest ordinador em sembla indispensa­ble, perquè segurament conté informacio­ns útils per a la investigac­ió, però em sorprèn que els policies que van escoltar la meva declaració no s’interesses­sin per aquest aspecte”. “Un atracament al pis de la víctima pocs dies després del drama no mereixeria una investigac­ió en profundita­t?”, es pregunta la dona, que confessa la seva impressió: “La veritat sobre l’atemptat encara és lluny i voldria fer tot el possible perquè aquesta veritat esclati”.

Després que immediatam­ent després de l’atemptat l’exministra de Sarkozy Jeannette Bougrab es presentés a la televisió com la parella de Charbonier, en el que va ser valorat per la família com un oportunist­a afany de notorietat, aquesta altra dona diu que ha passat amb ell els últims quatre anys de la seva vida.

Charbonier, home de molts amors, “rebutjava la mateixa idea d’una relació seriosa i es veia com un etern solter”, explica la dona. “La nostra història, com les que va poder tenir amb altres dones, no tenia res d’exclusiu”, explica. Tot i això, diu, ella era a casa seva la vigília i la nit anterior a l’atemptat. Aquell tràgic matí de dimecres, el dibuixant va sortir de casa a comprar croissants. “Quan va tornar tenia un posat preocupat, em va explicar que havia vist al costat del portal un cotxe negre amb els vidres fumats”.

Charbonier també li va explicar que havia aconseguit diners d’homes de negocis de l’Orient Mitjà per cobrir els deutes de la revista. “Altres persones i interessos podrien amagar-se darrere els germans Kouachi”, diu, citant els assassins, però la policia no sembla que s’interessi per això.

Newspapers in Catalan

Newspapers from Spain