La Vanguardia (Català-1ª edició)
L’enemic a la llitera del costat
Metges jueus i àrabs atenen a l’hospital agressors i víctimes sovint sense saber qui és qui
Una cortina molt fina és l’únic que separa els agressors palestins de les víctimes jueves a l’UVI de l’hospital Hadassah Ein Karen de Jerusalem. Els metges i infermers, com és habitual, són jueus i àrabs que tracten tant les víctimes com els atacants i que afirmen de manera taxativa que, en aquests moments i situacions dramàtiques, els pensaments i les emocions queden totalment de banda.
El doctor Abed Halaila, cirurgià destacat d’origen àrab, llegeix els pensaments de tots els que el miren i llegeixen el seu nom a la targeta. “La meva funció és tractar aquest jueu que va resultar greument ferit en un apunyalament. Els meus col·legues estan tractant l’atacant, i no ens podem permetre distingir entre qui és el culpable i qui no ho és. Simplement estem obligats a treballar plegats”, diu el doctor.
Als passadissos es pot veure el paisatge humà típic de Jerusalem, en què hi ha jueus i àrabs, ultraortodoxos i laics, que mentre esperen conèixer la situació dels seus éssers estimats miren la televisió, on reporters nerviosos informen amb detall sobre cada incident. “Aquest és un oasi de salut mental, tot i que hi ha tensió a l’ambient. Aquí també hi pot haver un atemptat”, diu el ve- terà infermer de Jerusalem Oriental Khalifa Zahrani.
Un altre infermer, Ahmed Fahuri, explica que l’espanten profundament les notícies sobre atacs indiscriminats d’àrabs contra vianants jueus. “Tinc por de recórrer els passadissos de l’hospital amb el meu nom a la identificació –diu–. M’espanta que algun parent dels ferits decideixi fer justícia pel seu compte i venjar-se contra mi”.
Quan el rais palestí, Mahmud Abbas, va acusar la policia israeliana d’executar a sang freda el palestí Ahmed Manasra, de 13 anys, el Go- vern israelià va trencar un tabú i va difondre la seva foto. El nen apareix recuperant-se en una habitació de l’hospital, amb llençols i pijama del centre, mentre l’alimenta una infermera. L’Ahmed i el seu cosí van ferir greument un jove israelià i un nen de 13 anys que anava amb bicicleta.
Les autoritats israelianes van anunciar que, a causa de la seva edat, l’Ahmed serà alliberat sense que es prenguin mesures legals. Tot i això, la ministra de Justícia, Ayelet Shaked –del partit ultranacionalista Casa Jueva–, va dir que farà el que pugui per canviar la llei i permetre jutjar i empresonar adolescents terroristes. Els pares de l’Ahmed van demanar de veure el seu fill, però la policia israeliana s’hi va negar. Els terroristes detinguts no tenen dret a visites, sense excepcions per als menors. Els agressors palestins estan sota custòdia policial a tota hora i no surten a les llistes de malalts per por que algú se’n vulgui venjar.
L’equip de l’UVI sol treballar en un ambient de gran tensió. A vegades, no saben ni a qui estan operant. Han d’esbrinar-ho i sovint confonen jueus d’aspecte oriental amb palestins.
Un metge jove jueu va entrar corrent en una sala d’operacions i només va dir: “Tinc més por fora de l’hospital que a dins. Crec que persones com nosaltres, que treballem junts, no només en el camp de la medicina, hem d’aixecar la veu i dir que no permetrem matar l’esperança”.
Molts jueus ferits són haredim (ultraortodoxos), ja que els agressors temen confondre’s i, quan els veuen, no dubten que són jueus. Pesaj Karishevsky, de 80 anys, està ferit greu. El va atropellar un palestí que va encastar el seu cotxe a la parada d’autobús i després va sortir del vehicle i va apunyalar Karishevsky sis vegades. El cosí, Yshaiau Karishevsky, va perdre la vida en el mateix atemptat.
El terrorista, Aba Abu Jamal, treballava a la companyia telefònica israeliana Bezek i va fer servir un cotxe de l’empresa per dur a terme l’atac, la qual cosa va afegir-hi confusió. Va ser detingut per una multitud i uns policies li van disparar després de l’atac. Va arribar a Hadassah Ein Karem en estat crític i va morir poc després.
L’infermer Zahrani recorda que més de dos terços dels empleats de la cuina de l’hospital són àrabs palestins. “No hi falten ganivets. Però gràcies a Déu, ara per ara, a Hadassah encara hi ha coexistència”. Un jove ultraortodox de la família Kari- shevsky, el pare del qual encara està entre la vida i la mort, contesta: “A Bezek també hi havia coexistència”.
A la sortida, un grup petit de joves israelians improvisen una manifestació amb una desena més de persones. Criden: “Mort als àrabs!”. Just davant d’ells, passa un metge àrab veterà de l’hospital i els mira amb una barreja de resignació i temor.