La Vanguardia (Català-1ª edició)
La batalla de Brussel·les encén el 20-D
L’intent del Govern espanyol de presumir de bon expedient europeu dóna munició electoral a l’oposició socialista
La dura pugna política que es viu a Espanya a dos mesos d’unes eleccions generals força renyides ha convertit Brussel·les en la circumscripció 53. Una plaça especial, Europa, en què no hi haurà mítings multitudinaris però en què que tots els partits volen guanyar. No dóna diputats, però tenint en compte l’afany del PP i el PSOE per conquerir-la, hi poden guanyar o perdre molts vots. El Govern espanyol té o no té el reconeixement de la UE? La Comissió Europea avala o no els pressupostos que Mariano Rajoy vol deixar en herència? Que vingui al Congrés el comissari Pierre Moscovici i ho digui!, exigeix el PSOE.
L’increïble emboli chispa nobruss el· lencdelesúl times setmanes vaco mença rambla decisiód el Govern espanyol de remetre a la Comissió el seu esborrany dels pressupostos l’11 de setembre, més d’un mes abans del termini, per complir el tràmit europeu i deixarlo aprovat abans de dissoldre les Corts. No és una simple qüestió comptable. Com un suposat alumne avantatjat al sud d’Europa, l’exemple que sempre posa la UE que la medecina de l’austeritat funciona, el Govern espanyol aspirava a un notable alt –és clar!– i unes paraules amables, però es va trobar amb tot el contrari: Brussel·les li va donar un toc d’atenció tan dur que va sonar a suspens.
Brussel·les va accedir a la petició espanyola. I després d’examinar el projecte dels pressupostos, Moscovici va voler informar de les seves conclusions a l’Eurogrup del 5 d’octubre. Ho va fer –breument– a porta tancada i, després, davant de la premsa amb un gran luxe de detalls i una reprimenda al Govern: amb aquest pressupost, va acabar, Espanya no complirà els seus objectius de dèficit el 2016 ni aquest any. Rajoy hauria de fer canvis durant la tramitació parlamentària, i el pròxim govern hauria d’actualitzar-los o amb dades recents. El discurs del Govern espanyol va quedar seriosament qüestionat. Unes hores abans, el ministre Luis de Guindos havia donat per fet que no hi hauria retrets ni peticions. L’oposició se li va tirar a sobre.
Els comentaris de Moscovici van fer enfadar el president de la Comissió i els altres comissaris, perquè la decisió encara no s’havia pres formalment. En aquest punt la història es converteix en un expedient incòmode tambéperaBruss el· les, perquè Jean-Claude Juncker va decidir paralitzar el dictamen a l’últim moment. La inesperada pròrroga va donar temps a Rajoy per trucar-li i demanar-li que reconsiderés la seva posició. El que en l’entorn de Moscovici anomenen “un error de comunicació intern” va donar munició als qui sospiten del paper de la Comissió en el control pressupostari, en especial el ministre alemany Wolfgang Schauble, que va defen- sar Espanya i va sembrar dubtes sobre la intencionalitat política de Moscovici. La credibilitat de la institució va quedar qüestionada. Madrid va respondre que no pensava canviar res dels pressupostos i va obrir la via a noves rebel·lions. Portugal, un país sota vigilància pos- trescat, ha decidit no fer els pressupostos fins que no acabin les negociacions per formar govern, i es saltarà si cal la legislació comunitària, mentre que Itàlia els ha enviat però ja ha avisat que no pensa corregir-los per fer més retallades.
El Govern espanyol i la Comissió s’acusen ara d’haver polititzat l’exercici. Sotto voce a Brussel·les, que no vol més embolics, i amb escàndol a Espanya, ja que el PP veu clar que la filiació política del comissari, socialista, té molt a veure amb aquest embolic. Tant si és per fer el joc al PSOE, diuen, com si és per esculpir-se un perfil dur a la Comissió, Moscovici ve d’un país, França, que viu en dèficit permanent, situació que com a ministre no va esmenar i que com a comissari tolera que es perpetuï, ja que l’any passat li va donar dos anys extra per reduir-lo. José Manuel García-Margallo va menysprear la seva feina i la va titllar d’“astrologia”. Guindos va recordar que Brussel·les “sempre s’equivoca amb les seves previsions de creixement per a Espanya –cert– i que “sempre complim” les metes de dèficit (el 2012 i el 2013 es van assolir perquè es van suavitzar, i el 2014 hi va haver una dècima més).
L’opinió de la Comissió es va
El PSOE vol que Moscovici es pronunciï a la comissió mixta sobre els pressupostos espanyols
aprovar finalment dilluns passat. Conté les mateixes xifres que apunten a un incompliment de les metes de dèficit, però recull l’argument del Govern espanyol que el bon funcionament de la recaptació fiscal ajudarà a assolir-les i accepta que els canvis caldrà demanar-los durant el pròxim govern. El missatge polític va ser convenientment suavitzat pels comentaris laudatoris del vicepresident, Valdis Dombrovskis (letó, del PPE i cap de Moscovici). El PSOE ha demanat la compareixença de Moscovici a la Comissió Mixta per a la UE per presentar el seu informe, que jutja com a “una clatellada” per al Govern.
Encara que ho sembli, Brussel·les no ha suspès el Govern espanyol, podria haver-ne sortit més mal parat. La Comissió té, en teoria, l’última paraula sobre els pressupostos nacionals. I el desfasament que preveu per al 2016 és tan elevat (un 0,7% del PIB) que justificaria haver estrenat els seus poders per rebutjar el pla i ordenar canvis, admeten fonts europees. El context polític general, però, no ho permet, i menys a dos mesos de les eleccions. Brussel·les ha hagut de deixar passar el cas i assumir que Rajoy no els escoltaria. L’alegria de l’oposició per l’estirada d’orelles europea es tallarà en sec si són ells els que han de passar l’examen de la 53a circumscripció.