La Vanguardia (Català-1ª edició)
Els cinc pecats capitals d’Alaya
La decisió unànime del poder judicial d’apartar la mediàtica jutgessa del cas dels ERO es basa en els seus errors decisius
La jutgessa Mercedes Alaya ha estat finalment apartada de les macrocauses que investigava, fins i tot de la dels ERO fraudulents a Andalusia, tot i que fins fa tres mesos res no feia pensar que el Tribunal Superior de Justícia d’Andalusia (TSJA) deixaria Alaya al marge d’aquestes instruccions. Al contrari, la primera decisió del TSJA va ser mantenir-la al capdavant dels ERO i del cas Mercasevilla, però ara ha hagut de fer marxa enrere mitjançant una decisió unànime de vuit jutges. Set d’ells pertanyen a la conservadora Associació Professional de la Magistratura, corroborada també per unanimitat pel Consell General del Poder Judicial (CGPJ).
Per què aquest canvi? Quins han estat els principals pecats capitals de la magistrada més famosa d’Espanya?
1. Dilació de les causes
Alaya ha desesperat amb la lentitud de les causes que instruïa, totes inconcluses i sense expectatives d’acabar pròximament. Els seus defensors al·ludeixen a l’extraordinària complexitat de les investigacions. Però Alaya, per desesperació de fiscals i advocats, s’ha negat sempre a dividir les causes en peces separades, fet que hauria fet agilitzar la instrucció. I tampoc no ha volgut acceptar cap tipus de suport o ajuda d’altres magistrats. Aquesta concepció patrimonialista, la seva ambició d’acumular causes quan no havia acabat de tancar les que tenia entre mans i la seva manera d’entendre la causa dels ERO, en què ella veia i argumentava l’existència d’una confabulació de polítics, advocats, empresaris, asseguradores i mitjancers, han fet que tothom acabi fart.
2. Enfrontaments continus
La instrucció de la causa dels ERO ha fet enfadar advocats, fiscals i els seus propis companys, que no s’han mossegat la llengua a l’hora de criticar les seves actuacions, algunes de les quals ha tirat per terra l’Audiència Provincial. Una instrucció que molts consideren “que no s’aguanta per enlloc i que s’enfonsarà amb un buf.” La jutgessa Mercedes Alaya no tenia horaris. Bé, el seu propi horari: començava a treballar quan volia i acabava quan li venia de gust. Podia arribar al migdia a una compareixença fixada per a les nou del matí i dictar les seves interlocutòries ben entrada la matinada. Amb freqüència esbroncava els declarants en un procés qualificat per molts d’ “inquisitorial”.
3.“Aquests dolents són meus”
Molts ciutadans veuen Alaya com el flagell dels socialistes corruptes que han fet i desfet com han volgut durant 33 anys de govern a Andalusia. Per això la consideren molt propera al Partit Popular. Però s’equivoquen en les seves apreciacions. Alaya no té res personal contra el PSOE i els socialistes andalusos. Va actuar com ho va fer perquè té fe. Està convençuda, perquè les “seves” indagacions l’hi han portat i “ha descobert una trama delictiva com mai no s’havia conegut a la història judicial espanyola”, segons asseguren els seus crítics. I té por que si ella no acaba el cas, “al final s’escaparan els dolents”. Les seves causes no eren les del jutjat d’instrucció número 6 de Sevilla, sinó que eren “les causes de la jutgessa Alaya”.
4. Canvi de destinació
Si el que volia era culminar les macrocauses, per què va sol·licitar llavors el trasllat a l’Audiència Provincial? Pel que sembla, un excés de confiança en el seu propi poder la va portar a fer el pas. Confiava que no s’incorporaria a la seva nova destinació fins que hagués acabat les investigacions. I potser no va tenir en compte que la nova titular del jutjat podria prendre altres decisions. Pensava que ningú no s’atreviria a entremetre’s en un procediment iniciat el 2011 al qual havia dedicat tantes hores. Però es va equivocar i la jutgessa Núñez, la seva substituta, va actuar des del primer moment com el que és, la titular.
5. Escrit incendiari
Quan Mercedes Alaya es va adonar de quina era la veritable situació va intentar que fos el Consell General del Poder Judicial que imposés la seva autoritat, apartés la jutgessa Núñez i ordenés que ella duria les macrocauses. I ho va fer amb un escrit incendiari, filtrat a la premsa, que va causar estupor i enuig entre la totalitat dels seus companys sevillans. En el text, Alaya acusava la seva substituta de ser una especialista en família i divorcis i assenyalava que “les màximes de serietat i rigor necessari no es donen en María Ángeles Núñez davant l’experiència i els resultats que humilment, però de manera innegable, avalen la meva trajectòria”. A més, al·ludia sense proves, com a simple “lectora de diaris”, a l’“estreta relació” de la jutgessa Núñez amb el conseller socialista de Justícia, Emilio de Llera. Però De Llera, que va estudiar per ser fiscal, coneix i es relaciona amb tots els jutges sevillans des de fa dècades.