Tarda de toros sense estudis d’FP

Els animalistes creuen en l’home nou i sempre tenen raó en tot, excepte quan diuen que els taurins torturem els animals per divertir-nos. Es nota que no han trepitjat cap plaça! Torturem per amor a l’avorriment o per discutir!

També es confon el Ministeri d’Educació quan proposa regular la formació de banderillers, com va resumir la consellera Rigau, moralista que coneix la festa perquè va desfilar de novellera la setmana passada amb la seva quadrilla entre els olés de les penyes.

Qui cal formar a les aules és el públic que assisteix als toros!

Mentre Catalunya celebrava la setmana judicial i patriòtica amb entrades en comitiva, terços de vares, sortides a collibè i l’aclamació del triomfador de la fira, Saragossa tancava la temporada amb esbroncs i badalls.

Dijous i divendres: assassinat de dotze toros (i al murcià Rafaelillo li va anar de poc). La gent es va avorrir molt perquè els animals o no envestien o envestien de mala fe i, entre gintònic i gintònic, un savi va sentenciar: –Quan hi ha toros, no hi ha toreros! Dissabte, en canvi, el públic va anar amb un altre ànim a la plaça de toros de la Misericòrdia, aquest atribut de Déu per virtut del qual perdona les seves criatures. I quines criatures, Senyor! El públic omplia la plaça davant el mà a mà Talavante-López Simón i quan començàvem a gaudir, algú es va dir:

–Per què divertir-nos, si podem discutir!

I aquest algú era el senyor president, Don Francisco Bentue Ferrer, que pel folre de l’entrecuix va negar la segona orella del toro Colchonero a Talavante, seguidor del Reial Madrid per a més dades i conyes.

Jo li suposo estudis d’FP en amunt a Don Francisco, i no així al públic, ansiós per foragitar-lo al cabal de l’Ebre mentre aclamava la insurrecció de Talavante que va deixar plantat el senyor

agutzil, vestit de negre, amb una orella a la mà al mig de l’arena. –Fora, fora, fora! Tothom es mostrava feliçment enfadat amb el president i vinga demanar a Talavante que continués donant voltes a l’arena per tocar-li els collons a Don Francisco, que va beure oli pel seu mal cap i pitjor criteri.

Quan l’esbronc va amainar, un senyor molt corpulent i saragossà pretenia tornar a la seva localitat en plena lídia i un acomodador el va frenar. En plena escalada verbal, va passar un venedor d’ametlles al seu aire. –I aquest per què el deixes passar? –Perquè està treballant! Gairebé s’apallissen entre crits clamant “que es facin un petó”. Mentrestant, Talavante se’n va anar a l’hotel Palafox, López Simón va desfilar amb molt d’avenir al davant i el públic immòbil, allargant l’esbronc al president, preceptivament dempeus.

El dia que don Francisco Bentue Ferrer arribi a ministre d’Educació del Regne d’Espanya, ja veuran com va això de les titulacions! Tots a classe!

El dia que Don Francisco, esbroncat pel públic de Saragossa, sigui ministre d’Educació d’Espanya...