Campanes de la Palma

Des de fa més de 20 anys visc molt a prop del campanar del meu poble i, des del primer dia, les campanes m’han acompanyat amb el seus tocs pausats, marcant les hores, els quarts i els esdeveniments més rellevants. Mai m’han molestat, ni de dia, ni de nit, és més, en aquelles nits que els problemes m’han fet perdre la son, el toc de les campanes m’ha fet adonar que sóc a casa i que no estic sola.

Des de fa un parell de mesos, però, arran de les queixes d’un nou conciutadà, les campanes a la nit han emmudit. Aquesta decisió s’ha pres –no pas des de l’Ajuntament– de manera unilateral, sense tenir present els costums i tradicions del meu poble, i la gent

que l’habitem. Em dol també que la persona que se n’ha queixat no s’hagi concedit el temps necessari per acostumar-se als sons del poble, ni s’hagi plantejat que si fa tants i tants anys que toquen és perquè a la resta no ens molesten. Per aquest nou conciutadà ha estat més fàcil i ràpid fer-ho emmudir tot! No ha volgut dedicar el seu temps a estimar el lloc on viu tal com és.

Jo no vull que ningú marxi del meu poble, al contrari, vull que l’estimin, però que l’estimin tal com és, amb els seus galls, les seves granotes de la riera i el repic de les seves campanes a la nit.

CARME TINTORÉ I RIGOL

La Palma de Cervelló