Per amor als toros

NOEL CHANDLER (1939-2015)

Tauròfil

Va néixer al País de Gal·les el mateix any en què acabava la guerra civil espanyola i setanta-sis anys més tard acaba de morir a Madrid. Noel Chandler va triar quedar-se a viure, definitivament, a Espanya una vegada jubilat de la seva feina d’alt executiu d’una multinacional perquè aquí hi havia la raó de la seva vida: els toros.

Ell mateix explicava l’origen de la seva passió en una entrevista publicada al web oficial de la Plaça de Las Ventas: “Vaig entrar per casualitat al món dels toros. M’hi va portar un amic mentre era a l’Àfrica esperant que em cridessin per fer el servei militar. Vam entrar a Espanya sense documentació. Vam arribar a la plaça i, des del primer moment, em va encantar. Després de complir amb el servei militar vaig venir a Espanya i vaig veure unes 25 curses l’any 57, la famosa temporada que va novel·lar Hemingway com L’estiu sagnant. Però jo no tinc res a veure amb Hemingway –assegura– i estic una mica tip que tothom faci l’associació d’aficionat estranger amb Hemingway”.

Des d’aleshores van ser més de tres mil cinc-centes les curses de braus a les quals va assistir, en moltes ocasions viatjant de cap a cap del globus, perquè, deia: “Sempre en el meu contracte amb les empreses he posat com a condició que havia de ser als Sanfermines”. Ha arribat a viatjar des de Singapur, anada i tornada, només per veure una corrida de toros, a la Ronda i amb Antonio Ordóñez al cartell.

El toreig, els toros i, amb ells, els Sanfermines, gairebé mig segle com a corredor dels encierros i en els últims anys vivint-los al matí des del balcó del seu pis al carrer Estafeta i a la tarda a la plaça. A casa seva, records, fotografies (cap de feta per ell, directiu de Fujitsu sense càmera fotogràfica) i la presència constant del seu amic, mort fa uns anys, Matt Carney, un dels primers nord-americans corredor dels encierros i en honor del qual es guarda una habitació que ocupa la seva filla, apadrinada per Noel, quan arriba a Pamplona perquè ella també corri els encierros.

Noel Chandler, un dels protagonistes principals de la pel·lícula estrenada fa un parell d’anys El encierro 3D, definia el toreig com “una espècie de ballet amb la mort al fons”, començava la temporada a Olivenza, cap a finals de febrer i l’acabava a Saragossa, pel Pilar.

Els seus toreros van ser molts, d’Ordóñez als seus néts Francisco i Cayetano, de Paco Camino i Antoñete a José Tomás. A Barcelona va venir sempre que torejava José Tomás, a La Monumental va ser testimoni de les seves grans tardes i amb l’afició catalana hi va plorar, hi vam plorar, a l’última.

La història es nodreix de fets i noms il·lustres, però també la fan i és d’aquells que saben convertir la vida en una aventura digna de ser viscuda. En temps com aquests, Noel Chandler, el gal·lès que després de viatjar pels cinc continents i conèixer les seves cultures va elegir el carrer Estafeta de Pamplona com el seu lloc al món i en la tauromàquia la seva raó de ser, mereixia aquest brindis. Va per tu, amic.

.