La Vanguardia (Català-1ª edició)
El càncer de la dona, l’altre front de Passos
Laura Ferreira no amaga els efectes de la quimioteràpia
Portugal encara està digerint les fortes emocions de les eleccions del 4 d’octubre, les primeres que va guanyar la dreta en minoria i les primeres que han propiciat un incert intent de formar un govern del Partit Socialista amb el suport dels comunistes i el Bloco. Van ser uns comicis marcats per les imatges de l’exprimer ministre José Sócrates votant després de sortir de la seva presó domiciliària. Però hi va haver també altres fotografies de gran impacte, les que li va fer la premsa al matí i a la nit a Laura Ferreira, l’esposa del primer ministre en funcions, el conservador Pedro Passos Coelho. Va ser la primera vegada que Ferreira es va deixar veure davant els mitjans a Portugal des que l’any passat li van diagnosticar un càncer en un genoll, del qual es recupera amb un tractament de quimioteràpia amb seqüeles que es reflectien al seu cap rapat, una afaitada que, segons la revista Visão, li va fer el seu marit.
Ferreira va anar a votar amb la seva dona a un centre educatiu de Massamá, el barri de Sintra on resideixen. Agafada de la mà de Passos i amb una crossa, després que li implantessin una pròtesi, Ferreira no es va voler perdre el ritu matutí de l’emissió del sufragi del candidat. I tampoc no va faltar a la nit en la celebració en un hotel del centre de Lisboa d’una victòria que es va festejar amb eufòria, que es va anar agrejant davant la negociació dels socialistes amb l’esquerra. Ferreira es va asseure a la primera fila, al costat de la ministra Assunção
Nascuda a Guinea Bissau, aquesta fisioterapeuta és la segona esposa del ‘premier’ portuguès
Cristas, i va sortir després de la sala amb el seu marit, la continuïtat del qual en el càrrec està més en l’aire del que es va pensar aquella nit.
Absent en la campanya, Ferreira va ser protagonista de la jornada electoral a causa de la seva malaltia. Però ja havia aparegut en públic abans, al juliol, amb motiu d’una visita oficial del seu marit a les antigues colònies lusitanes Guinea Bissau i Cap Verd. El primer és el país on va néixer Ferreira i el segon, on va residir de petita. Per a ella era un viatge amb una significació especial. Però a Portugal, on la política és més subtil que a Espanya, va sorgir la polèmica sobre si Passos estava utilitzant la malaltia de la seva dona com una arma a la precampanya electoral.
Ferreira va parlar de la seva malaltia en una biografia oficial de Passos publicada el maig per una assessora de premsa del partit del primer ministre, Sofia Aureliano. Va explicar que la seva feina de fisioterapeuta en un centre de rehabilitació de persones amb deficiències li va brindar una experiència per relativitzar el seu cas. Aureliano presenta Ferreira com “el port segur” de Passos, la seva segona dona i mare d’una de les seves tres filles, que se sumen a la que va tenir la fisioterapeuta en el seu matrimoni anterior. Va ser la relació entre les filles el que la va acostar a Passos.