Joies ocultes

La filosofia és transformada en matèria televisiva de gran interès que serveix a l’espectador per al millor coneixement de si mateix

Són joies ocultes a les interminables selves de les programacions televisives, joies que cal buscar oblidant ràtios d’audiències, ja que ni estan concebudes per alçar-se a llocs capdavanters ni segurament ho pretenen. Són espais televisius on l’exigència de qualitat conviu amb l’escassetat de mitjans, lluny de les aparatoses superproduccions, de les costoses i interminables sèries ara tan de moda, però amb la voluntat clara d’oferir-se al teleespectador en dura competència amb els espais estrella que a les mateixes hores pretenen erigir-se com a única opció possible. Per trobar aquestes joies només cal apartar-se d’autopistes de la convencionalitat trillades i atapeïdes i prendre desviacions secundàries. L’arribada a destinació acostuma a resultar altament satisfactòria.

Parlo de Cachitos de hierro y cromo (TVE), una sèrie confeccionada amb retalls de músiques passades de moda, però desbordants d’interès i qualitat, i d’Amb filosofia (33), també serial, construïda ni més ni menys que al voltant de la filosofia aplicada.

Cachitos de hierro y cromo agafa del valuós i ampli arxiu documental de RTVE, per oferir seqüències de peces musicals, en versions originals o reinterpretades, que ens tornen la memòria de les últimes dècades, amb presències de la talla de Joe Cocker, Ray Charles, Joan Baez, Michael Bolton, Manzanita, el primer Julio Iglesias, Germán Coppini, Marlango, Maga, José Luis Perales o Los Bravos, fins i tot insòlites parelles com les formades, eventualment, per Luis Aguilé i Silvie Vartan o Frank Sinatra i Antonio Carlos Jobim. El programa no apel·la a la nostàlgia, sinó a la recuperació de la memòria musical televisada o radiada (moltes peces procedeixen de RNE 3), la qual cosa a la fi l’acosta al paper de museu audiovisual sense pretensioses ínfules acadèmiques.

AMB FILOSOFIA Són vostès capaços d’imaginar res menys televisiu que la filosofia? Doncs bé, l’espai

Amb filosofia, produït per TV3 en col·laboració amb Pickwick Films, aconsegueix transformar aquesta matèria, que pel que sembla no interessa ni als ministres d’educació programadors de currículums acadèmics, en el fil de plata conductor d’un espai breu i riquíssim en contingut que, a sobre, serveix al teleespectador per endinsar-se en el millor i més profund coneixement de si mateix.

Dirigit i presentat per Emili Manzano i Xavier Antich, Amb filosofia centra cada un dels seus lliuraments en un sol tema: la intimitat i la por han estat les dues primeres matèries primeres triades per obrir aquesta temporada. Qui no té, o aspira a tenir, un espai d’intimitat? I de quina manera està avui envaït per les noves tecnologies? Quant a la por, què en podem dir?, qui no pateix pors, individuals o col·lectives?

Mantenir l’interès del teleespectador, ajudar-lo a reflexionar i filosofar amb apel·lacions a Wittgenstein, Foucault, sant Agustí, Rousseau, Benjamin, Aristòtil o Epicur, és qualsevol cosa menys senzill. Amb filosofia, amb el seu llenguatge accessible, ritme visual i rigor ho aconsegueix amb nota.