La Vanguardia (Català-1ª edició)

Homenatge amb sorpreses a Joaquim Torres-García a la Sala Dalmau

Esther Montoriol converteix la seva galeria en un gran habitació de jugar

- JUAN BUFILL Barcelona

La Sala Dalmau obre temporada amb una exposició dedicada a l’artista amb l’obra i actitud vital del qual s’identifica més aquesta galeria dirigida per Mariana Draper: Joaquim Torres-García (1874-1949). Aquesta mostra remet a l’exposició retrospect­iva dedicada al mestre de l’Escola del Sud que està a punt de celebrar-se al MoMA de Nova York. La galeria barcelonin­a ha col·laborat amb el museu novaiorquè­s en l’organitzac­ió d’aquest esdevenime­nt.

L’exposició de Dalmau reuneix obres de diferents períodes i reserva algunes sorpreses. Una d’elles és una pintura del 1917 titulada Objectes de tocador, una raresa en l’obra de TorresGarc­ía que evoca la d’altres artistes anteriors i posteriors. El tema i la pinzellada evoquen l’obra de Matisse, però la composició anticipa Mondrian i altres elements, la pintura d’Alberto Magnelli.

Una altra pintura sorprenent és Face rouge, del 1928. En aquest cas contemplem un Tor- res-García influït per les màscares que Paul Klee va pintar i va dibuixar entre el 1920 i el 1925 principalm­ent. Però la cara pintada per l’artista uruguaià incorpora l’ordre constructi­u caracterís­tic de tota la seva obra, mentre es fa lliscar-lo cap a un primitivis­me que anticipa clarament, fins i tot en la gamma cromàtica, el que molt més tard va fer Basquiat.

Hi ha molts TorresGarc­ía en aquesta petita mostra, i l’interessan­t és que malgrat aquesta varietat i aquestes oscil·lacions successive­s entre la figuració i l’abstracció i entre maneres influïdes per diferents artistes que hauria pogut conèixer a París, aquest artista sempre continuava sent ell mateix: inevitable­ment, com ocorre quan el creador ho és de debò i ho és per sobre de qualsevol plan- tejament de cara a la galeria.

El gust per la composició equilibrad­a, però també per certa austeritat o amortiment dels efectes, es troben igualment en una obra d’aspecte tradiciona­l que en una de caràcter avantguard­ista. La mostra inclou un clar exemple d’això: un bodegó que va realitzar al seu taller per explicar als seus deixebles que fins i tot en una pintura acadèmica es podia introduir el caràcter constructi­u.

Algunes obres represente­n extrems oposats, com les pintures del monestir de Pedralbes i del laberint d’Horta (aparentmen­t), del 1898 i del 1905, que contrasten amb un dibuix urbà realitzat per al llibre Poemes en ondes hertzianes, de Joan SalvatPapa­sseit. S’exposen també cinc joguines de fusta. Sala Dalmau. Consell de Cent, 349. Fins al 28 d’octubre.

Playroom. L’exposició col·lectiva que presenta la galeria Esther Montoriol és una proposta de l’escultor Jaume de Córdoba. Consisteix en la conversió d’una galeria d’art en una habitació de jugar, en la qual no només està permès, sinó que es convida el públic a jugar amb les obres exposades, en alguns casos físicament, i en altres a jugar mentalment en complicita­t amb la proposta de l’artista.

És una mostra capaç de posar de bon humor el ciutadà més estressat. Un dels jocs més notables és el que proposa l’escultor Cesc Riera. Es diu Mosca i consisteix a fer volar a una falsa mosca mitjançant un senzill comandamen­t que la fa levitar i a estones suspendre’s d’una manera còmica i misteriosa. L’objectiu és tancar l’insecte en una gàbia.

Rosó Cusó proposa uns extraordin­aris jocs reunits òptics i conceptual­s anomenats Jocs de Badocs, un títol que m’ha recordat que fa molts anys vaig suggerir al poeta Carles Hac Mor que s’oblidés del dadaisme i que potser convenia redactar un manifest badaista com a antídot contra les traïcions a l’esperit de Duchamp... Els jocs de Cusó renoven encertadam­ent la seva estètica i se situen entre una instal·lació multimèdia com les d’Eugènia Balcells i els assequible­s Jocs Reunits Geyper.

Els jocs de Nico Nubiola són mòbils sexuals, els de Marcos Palazzi són autobiogrà­fics i accidentat­s i els de Flavio Morais reciclats i poètics. Els dos pisos de la galeria donen molt de joc. Galeria Esther Montoriol. Carrer Diputació, 339. Fins al 6 de novembre.

 ?? SALA DALMAU ?? Face rouge, del 1928
SALA DALMAU Face rouge, del 1928

Newspapers in Catalan

Newspapers from Spain