La defensa del Barça no té ningú que la defensi

Si el Barcelona no és el primer tot i tenir els mateixos punts que el Madrid i el Celta és per culpa dels gols que ha rebut. Amb 11 dianes encaixades, el Barça, a qui el curs passat només n’hi van marcar 21 –cap fins a la novena jornada– no es troba ni tan sols entre les deu millors de- fenses de la Lliga i és la línia de contenció menys fiable dels grans d’Europa, amb l’excepció del Chelsea. De fet, cal remuntar-se 24 temporades per trobar un Barça més tou. Amb Cruyff, a la 19911992, a hores d’ara ja tenia 12 gols en contra. No va acabar malament aquell curs. Va ser la primera Lliga del Tenerife i la de la primera Copa d’Europa, amb un 1-0 a Wembley.

Irreconeixible, el Barça va força coix en la seva àrea i d’això se n’han aprofitat l’Atlètic, el Roma, el Llevant, el Celta, el Las Palmas, el Bayer, el Sevilla i el Rayo. Fa vuit partits seguits que els porters blaugrana treuen la pilota de la xarxa, i no deixen la meta a zero des del 29 d’agost. La sagnia no ha frenat amb el retorn de Claudio Bravo, que sí que va evitar grans mals dissabte. “Vam aguantar el xàfec”, va dir el xilè.

I és que el Barcelona va tornar a donar unes facilitats excessives a la rereguarda i va cedir 22 rematades al Rayo. “Clarament hem de millorar aquest aspecte. No ens trobem a un nivell alt”, va reconèixer públicament Luis Enrique. És un problema que frena els blaugrana des que els va obligar a jugar una pròrroga a Tbilissi, amb la Supercopa d’Europa gairebé a la butxaca, i que els va fer deixar a Bilbao totes les opcions per optar a la Supercopa d’Espanya.

Amb 11 gols rebuts, cal retrocedir 24 lligues per trobar un Barcelona més golejat

Entre les badades i la baixa forma d’alguns dels seus membres –Piqué arrossegava molèsties musculars i Alves només va fer un entrenament després dels 180 minuts amb el Brasil–, la defensa no té qui la defensi. “Saps quants punts tenim?”, li va repreguntar el tècnic asturià a un periodista que es preocupava per la debilitat de la defensa. Amb la pólvora que té el Barcelona a la davantera, una defensa foradada no sempre serà un problema. No a curt termini. I ho va demostrar Tito Vilanova, que va acceptar a la 2012-13 (també 11 gols en 8 jornades) intercanviar cops tenint present que gairebé sempre

guanya l’equip de més qualitat i el Barça es va proclamar campió de la Lliga amb 100 punts. Fins que es va topar amb el Bayern a Europa.

A la Champions, els barcelonistes es jugaran el ser o no ser contra equips molt equilibrats en la defensa. El millor Madrid del segle en aquest aspecte només ha rebut dos gols amb un Keylor Navas magnífic. A l’Atlètic i el Bayern, Oblak i Neuer han estat derrotats quatre vegades. I el PSG (5) no ha notat el canvi de porter. Fins i tot l’Arsenal i el City milloren en puntuació, i això que els equips de Wenger i Pellegrini mai no han estat un mur.