La Vanguardia (Català-1ª edició)
La millor actuació de Pau López
El porter espanyolista reacciona a les crítiques amb una exhibició de professionalitat i seny
Han estat dies estranys, però més aviat per tot el que es deia que perquè m’afectés a mi especialment. És normal que et critiquin, fins i tot que et xiulin, i això pots convertir-ho en una motivació per millorar, perquè jo tampoc no estic content amb el meu rendiment a les primeres jornades, el pitjor és tot el que s’ha dit més enllà de les crítiques, i que no és cert. Contra això només et queda oblidar-ho i mirar endavant. No queda res més a fer”.
El porter espanyolista Pau López ha pres per fi la paraula per demostrar que fora del camp és capaç d’actuar amb la mateixa serenitat i honestedat que ho fa sota els pals per oferir un recital de sentit comú i una exhibició d’intel·ligència emocional, sense més pretensió que sortir al pas d’una situació més incòmoda que molesta per a ell i per al seu equip.
Començar la campanya com el porter més golejat de Primera i ser el trist protagonista de la pitjor golejada encaixada per l’Espanyol en la seva història com a local és una situació molt difícil de gestionar. Complicada en si mateixa i necessàriament envoltada de crítiques, no totes en el millor to. Que un porter de 21 anys i debutant a la categoria sigui capaç d’assumir-ho, pair-ho i se sobreposi per respondre amb la fredor i professionalitat d’un veterà no és gaire habitual que diu molt més de tot el que ja s’havia escrit sobre aquest estudiant de Psicologia que va aparcar els estudis pel futbol.
Després de la victòria solvent de l’Espanyol al Villamarín, gràcies en bona mesura a la seva actuació, López podia haver picat l’ham i tornar-s’hi de manera merescuda. Però com sempre va optar per la calma i l’empatia davant una afició massa impacient i una premsa acostumada a interpretar a la lleugera i a les vel·leïtats de les xarxes socials.
“Fa vuit anys que defenso aquest club, perseguint l’objectiu d’arribar al primer equip i jugar i no tiraré la tovallola perquè em critiquin. Al contrari. Estic content i feliç en aquest equip –va explicar després del matx–. La situació ha estat molt estranya, ja que les crítiques i les explicacions que van aparèixer a la premsa sobre la meva reacció tancant el meu compte de Twitter em van agafar per sorpresa quan viatjava a Geòrgia amb la sub-21 i es va fer una bola enorme”.
“El motiu de tancar el meu Twitter no va tenir res a veure amb el fet de rebre crítiques, insults ni res d’això –va prosseguir–. A mi ningú de l’Espanyol no m’ha tractat malament a través de Twitter, tot i que s’hagi dit el contrari. Va ser una decisió meva perquè feia temps que l’havia desinstal·lat del mòbil i perquè la veritat és que no m’agraden les xarxes socials”. A una lectura simplista, raons senzilles, com el mateix López.
“No negaré que he passat unes setmanes complicades, més per un rendiment del qual no estava gens
“Han estat dies estranys pel que es deia; les crítiques ajuden, però el que hi ha més enllà...”
satisfet que per tot el que s’ha arribat a dir, que tampoc no és agradable per a ningú i a més és incert. Però he estat centrat a entrenar-me i a jugar tan bé com puc –va confessar el porter–. Havia de demostrar que tot això no m’havia restat confiança i fer mostra del que valc”.
Sense cap dubte de la seva vàlua, Sergio González no només el va alinear a Sevilla perquè jugués un dels partits més complicats de la seva curta trajectòria a l’elit, sinó que el va animar que continués al segon temps malgrat la contusió que va patir en un genoll abans del descans. Com N’Kono, que va tornar del Camerun després d’enterrar el seu germà per no faltar al Villamarín i que va saltar com un ressort de la tribuna de premsa quan va veure que el porter tenia problemes per gestionar la situació a peu de gespa.
“El que ha passat ha passat, deixem-ho córrer. I no sóc el protagonista de res. Quedem-nos amb la victòria de l’equip, que necessitàvem tant, i deixem aquestes coses”, va concloure entrada ja la matinada de diumenge, abans de marxar mig coix cap a l’autocar de l’equip.
“No vaig tancar Twitter per uns insults que no vaig rebre, sinó perquè el vaig desinstal·lar del mòbil”