La Vanguardia (Català-1ª edició)
Els ‘low cost’ de la Premier
Vardy, Mahrez i Payet, tots tres amb un passat difícil, són les gangues més rendibles de la Lliga anglesa
Jamie Vardy va portar un braçalet de llibertat condicional que l’obligava a estar a casa a les 18.30 hores. Una baralla de pub, defensant un amic, va ser el motiu d’aquest càstig. Ell volia triomfar com a futbolista, i amb 20 anys jugava en un equip de la Northern Premier League, de categoria 7 i gairebé amateur. Només li pagaven 30 lliures per partit. Si el matx era a la tarda, el substituïen amb el temps just per complir amb el toc de queda.
Vuit anys més tard, després d’ascendir la complexa piràmide del futbol anglès, l’ara davanter del Leicester suma 9 gols i ha estat involucrat en 18 gols en 19 partits, i recull un xec de 60.000 euros quan acaba la setmana. Algú que va pensar a deixar el futbol, que va treballar en un fàbrica, veient que el somni professional s’esvaïa perquè era de constitució petita, ara és el màxim golejador de la Premier.
Riyad Mahrez es va criar en un suburbi de París en què les probabilitats d’un futur prometedor eren escasses. Vivia amb passió el futbol, però tots els entrenadors li deien que era escarransit. Fins i tot en els primers passos, al seu club local de Sarcelles, els tècnics no tenien gaire clar si algú tan fràgil aconseguiria ser professional. La mort del seu pare, quan Mahrez tenia 15 anys, el va canviar. “Crec que llavors va començar tot. No sé si vaig començar a prendre’m les coses més seriosament, però després de la mort del pare tot va ser diferent. Ara la meva determinació per triomfar era total”, va explicar en una entrevista el diari The Guardian. “El meu pare sem- pre em va donar suport, sempre va voler que em dediqués al futbol”. Prenent astutes decisions, el migcampista algerià avui dia és l’home de moda a la Premier. El company perfecte de Vardy al vibrant Leicester de Claudio Ranieri. Un esquerrà tancat, mag del regat, Mahrez suma 33 driblings aquesta temporada, cinc més que el seu màxim perseguidor en aquesta estadística, Eden Hazard.
Dimitri Payet ha portat toc i qualitat a una de les revelacions d’aquest any, el matagegants West Ham. Nascut a l’illa de la Reunió, 700 quilòmetres a l’est de Madagascar, el francès és el timó de l’equip de Londres. Protegit pel talent, l’irreverent jugador no va tenir una adolescència fàcil. Després de fer el salt a França, la falta de concentració i els seus problemes disciplinaris van endarrerir la seva explosió i va tornar a la petita illa. Encara que va tornar a França anys després i va progressar a les categories professionals, els seus problemes de comportament van persistir fins que a Marsella Marcelo Bielsa va domar el seu ego. A Anglaterra ha estat una
Vardy va portar un braçalet de llibertat condicional per haver-se barallat en un pub
revolució. De les seves botes ja n’han sortit 33 ocasions, més que ningú. Vardy, Mahrez i Payet són el triumvirat que cal seguir. El primer va costar 1,36 milions d’euros quan el Leicester encara jugava a la Championship. El segon va ser una autèntica ganga de poc més de 544.000 euros. I el tercer podria semblar un malbaratament de 14,4 milions... Si no es posa en perspectiva amb Raheem Sterling –66 milions– o Kevin De Bruyne –78 milions–. Amb gairebé 1.200 milions d’euros invertits aquest estiu en fitxatges, el sistema ha tornat a tenir la seva paradoxa: els tres millors jugadors són low cost. Un hauria pogut seguir a la fàbrica, un altre hauria pogut fugir del desig del seu pare i l’últim protegir-se en la bombolla de la seva illa. I tot i això, regnen a la Premier.