La Vanguardia (Català-1ª edició)
Márquez li frustra la ‘grossa’ a Lorenzo
En la cursa més delirant de l’any, el cerverí pispa el triomf a l’última volta al balear, que retalla 7 punts a Rossi
Ni Lorenzo ni Rossi. Va ser Marc Márquez el protagonista que aquesta vegada es va colar a la festa privada del mallorquí i l’italià amb el triomf més vibrant a la cursa més delirant de l’any. Tal com al Japó fa una setmana Dani Pedrosa es va immiscir en l’aferrissada lluita pel títol dels dos pilots de Yamaha, a Austràlia el pilot de Cervera, amb un rampell de bravura, velocitat i irreverència va fer miques els càlculs d’uns i d’altres. Sobretot, els de Jorge Lorenzo, que ja es fregava les mans amb la grossa: retallar-li 12 punts d’una tacada a Rossi i deixar el Mundial roent quan faltaven dues curses. Al final, per obra i gràcia de Márquez, en van ser 7... gràcies al favor d’Andrea Iannone.
Les motos no entenen de pàtries ni banderes, ni de pedigrí ni jerarquies. Aquí cadascú mira pel seu negoci, pel seu equip i els seus patrocinadors. Una cosa que molts encara no entenen. Ho van demostrar ahir Iannone i Márquez. Al de Cervera no li va tremolar el pols a l’última volta per menystenir les prioritats del seu paisà, d’un pilot que es juga el títol, i llançar-se com un boig a buscar la cinquena victòria de l’any, la 50a del seu palmarès. Igual que el seu veí de garatge la setmana passada, però amb 112 GP menys...
La victòria de Márquez, descarat, irrespectuós amb els galons i les urgències, va col·laborar amb l’emoció del desenllaç d’un Mundial que probablement es resoldrà a Xest el 8 de novembre... Si és que els astres no es conjuren abans del costat del Dottore. Amb els 11 punts que ara té de marge, Rossi serà campió a Malàisia, diumenge que ve, si suma 15 punts més que Lorenzo. Un fet que, en condicions normals, sense que hi hagués un desastre pel mig –un abandonament en forma de caiguda o d’avaria de Lorenzo–, no hauria de succeir. El mallorquí creu més que mai en les seves opcions.... malgrat la jugada de Márquez.
La cara de Lorenzo quan va baixar de la moto no podia ser més eloqüent, una barreja de ràbia i satisfacció, d’alegria i pena. “Podia haver estat millor, però també pitjor, per això el segon lloc és suficient. L’important és que sóc més a prop al Mundial”, resumia Lorenzo, feliç per restar 7 punts a Rossi, i situar-se a 11 d’ell, però enfadat per haver estat superat per Márquez quan faltaven tres revolts, després d’haver liderat la cursa 23 de les 27 voltes, després d’haver-se delectat amb un cop de 12 punts que l’hauria acostat a 6 del lideratge. De fet, amb els vaivens de la prova, Lorenzo va veure fins a cinc vegades que encaixaven les peces com ni ell no ho havia somiat: ell en primera posició i Rossi a la quarta. Així van creuar el penúltim pas per meta... Però en els últims 4.448 metres van succeir moltes coses.
El que va passar és que Márquez va demostrar per què tot el cap de setmana havia estat el més ràpid i el que tenia el millor ritme, un fet que en les 26 voltes prèvies no havia justificat. “És cert que no estava pilo- tant al 100% perquè quan empenyia més s’escalfava molt el pneumàtic davanter i patia força, per això he tingut alts i baixos durant la cursa, però tenia pensat anar al límit a les tres últimes voltes”, explicava el pilot.
El d’Honda Repsol va fer un últim gir estratosfèric. “Ni jo mateix sé com ho he fet”. Va iniciar la volta en tercera posició, a 778 mil·lèsimes de Jorge Lorenzo, va avançar Iannone al començament, va serrar les dents, va rodar com un dimoni, un segon més ràpid que Lorenzo i el va superar amb un interior impecable en la baixada del revolt 10, quan faltaven tres cantonades per a la conclusió. “Si ho veig clar, passo; i si
Lorenzo rebia l’ajuda de Iannone, que va perjudicar el seu paisà Rossi, que es va beneficiar de Márquez L’italià, ara amb 11 punts de renda, serà campió a Malàisia si en suma 15 més que el balear
no, em quedo segon. Però he vist que havia frenat al mateix lloc de sempre, en Jorge no ha tancat prou la porta i no m’ho he pensat dos cops i he deixat frens...”, relatava Márquez. I es justificava Lorenzo: “No volia caure, per això potser a l’última frenada en Marc ha pogut frenar molt més tard i endur-se la victòria”.
Els últims set girs van ser un espectacle deliciós, amb constants canvis de posició entre els quatre valents, Lorenzo, Márquez, Rossi... i el convidat inesperat, un superb Iannone amb ganes de fer-se un nom. El de Ducati, un paio llançat sense gaires escrúpols, va ser el gran animador de la lluita final. Va plantar cara sense complexos a Márquez, a Lorenzo i al seu compatriota, els passava en la recta per velocitat, però també amb gosadia va deixar secs Márquez i Rossi quan faltaven tres girs en un dels avançaments de l’any. Però el millor cop de mà li va fer a Lorenzo, en superar Rossi quan faltaven tres revolts i enviar-lo a la quarta plaça. Tres punts més per al mallorquí, que l’hi agraïa tot fregant-li el cap afectuosament.
“Estic content; és una bona sensació retallar punts a Rossi”, deia Jorge Lorenzo, satisfet. No tant Rossi, que mai no va ser davant de Lorenzo ni va tenir opcions de guanyar. “És una gran pena i no n’estic content, sobretot per no pujar al podi, perquè tenia el potencial per ser-hi, i també per perdre 7 punts amb en Jorge, especialment perquè la meva velocitat era molt bona i podia arribar-hi”. Segons Rossi, el Mundial no es resoldrà a Malàisia. “Serà diumenge 8 de novembre a València, a les 14.45 h, quan sabrem qui serà el campió”. Paraula de Valentino Rossi.