La Vanguardia (Català-1ª edició)
Un Modigliani de 170 milions de dòlars
Un nou-ric xinès paga 170,4 milions de dòlars per ‘Nu reclinat’
La dona repenjada en la seva nuesa, fruit del pinzell d’Amedeo Modigliani entre el 1917 i el 1918, va fer bullir el mercat de l’art a Nova York. És el que té la sensualitat ben entesa, que és d’ahir, d’avui i de sempre.
La gota freda que semblava sotjar aquest món del luxe, després de l’arrencada de la temporada de tardor a les grans cases de subhastes de la Gran Poma, s’ha esvaït per la febre groga. Queden interrogants –hi va haver un 29% de lots que no van sortir–, però els mateixos que entreveien una bor-
L’obra de l’italià, que va amenaçar el tron de Picasso, se situa com la segona més cara en una licitació
rasca d’aire polar aquesta nit de dilluns acaben parlant d’un negoci reescalfat en què tot és possible. Tot.
Com no es pot pensar d’aquesta manera. Liu Yiqian, nascut en una família obrera el 1963, va abandonar l’escola per vendre bosses de mà pel carrer i fer de taxista a Xangai. Així va reunir uns estalvis que va multiplicar per molt als anys noranta com a inversor borsari. Liu es va convertir en el millor postor i va pagar 170,4 milions de dòlars per Nu reclinat, peça del mestre italià, en la subhasta de Christie’s.
L’admiració que desperta un segle després contrasta amb l’escàndol i menyspreu que va provocar en la seva època, al París de les primeres dècades del segle XX, on s’havia establert Amedeo. La visió tan explícita del cos d’una dona –es desconeix el nom de la model, segons els experts– va propiciar que una multitud es congregués davant l’aparador de la galeria.
La policia va haver d’actuar per reprimir el fervor i es va ordenar que immediatament es retirés aquesta peça de la visió pública. Massa atrevida, aleshores.
Modigliani, que curiosament va morir jove (35 anys) i pobre, sense reconeixement pel seu art, va fer tremolar aquest dilluns el tron de Pablo Picasso al cim de l’art mundial. El seu quadre va aconseguir un preu d’escàndol, la seva millor marca, malgrat que alguns crítics
El millor postor, Liu Yiqian, va despertar crítiques aquest estiu per haver pres te en una tassa de fa 500 anys
no el consideren tan excepcional. S’ha enfilat al segon lloc a la llista del preu de venda en una licitació.
“Aquest dibuix es veu bé, es reconeix a l’instant, té poder una vegada penjat a la paret, i tot això és suficient perquè sigui un gran trofeu”, va afirmar el crític William Gompertz. “És bo, però no és Matisse”, va subratllar.
Tot i això, només el supera, ara per ara, Les dones d’Alger (versió O), del malagueny. Per aquesta peça es van abonar 179,4 milions el maig passat, també en una subhasta de Christie’s sobre art modern i contemporani, veritable i gairebé exclusiu filó.
“Es tracta d’una tela que defineix Modigliani”, va afirmar Mariolina Bassetti, responsable d’art
internacional en aquesta societat.
Nu reclinat, que mai abans no havia sortit a subhasta, i el seu autor entren a formar part d’una llista molt especial. Es troben entre els deu treballs (pintura i escultura) i els sis artistes –a més de Picasso i Modigliani, s’esmenten Francis Bacon, Alberto Giacometti, Edvard Munch i Andy Warhol– que configuren un selecte club. Les seves obres, entre les quals en figuren tres de Picasso i les matei- xes de Giacometti, s’han tancat en més de 100 milions. O nou xifres, com agrada dir als economistes.
En aquest cas, a la propietària, Laura Mattioli, filla del col·leccionista Gianni Mattioli, l’empresa amb seu a l’àrea del Rockefeller Center, li havia garantit un botí mínim de 100 milions.
Aquest va ser el preu de sortida de la dona reclinada. La licitació va prendre nou minuts i l’oferta vencedora, d’entre sis implicats, va correspondre a l’esmentat Liu. Va intervenir via telefònica, cosa habitual malgrat que a les sales pengen el cartell de “tot venut” per assistir-hi en directe. Entre els presents hi havia importants col·leccionistes. Un d’aquests era Valentino, el dissenyador de moda, que va dir al The New York Ti
mes: “Només he vingut com a espectador”.
L’adjudiació definitiva va ser per a Jussi Pylkkanen, president global de Christie’s i un mestre de la seducció –o de l’entabanament–, que utilitza el contacte visual directe i moviments de braços per forjar apostes d’indecisos o fabricar el suspens que es va imposar en l’atmosfera mentre durava la licitació pel Modigliani. Pylkkanen ja va tocar la glòria amb el rècord de Picasso.
Aquesta vegada, la capacitat de resistència a la pressió i la disponibilitat més alta a invertir va correspondre al multimilionari Liu Yiqian, fundador amb la seva esposa, Wang Wei, de dues de les institucions privades més reconegudes de Xangai, el Long Museum Pudong i el Long Museum West Bund. Han reunit en dues dècades una extraordinària col·lecció, però aquest estiu ell es va convertir en objecte de controvèrsia bevent te en una tassa de ceràmica de 500 anys d’antiguitat que havien per- tangut a l’emperador i que va adquirir en una subhasta per 36 milions de dòlars.
Un altre dels èxits d’aquesta passada nit de dilluns a Christie’s –la venda total va arribar als 491,4 milions, a partir d’un mínim estimat de 440– fa referència a
Nude, un treball de Roy Lichtenstein del 1964. El preu de sortida era de 80 milions, però es va col·locar per 95,3 milions, el més alt aconseguit mai per aquest artista.
Però era la jornada de Modiglinani, que està tocat per la fortuna molt a deshora. El novembre passat, la seva escultura Tete va sortir per 70,7 milions de dòlars. No fa ni set dies que el seu Retrat de Pau
lette Jourdain es va enfilar fins als 42,8 milions en la subhasta de Sotheby’s, quan el preu de sortida era de 25 milions.
Quina diferència. Explica John Pearson, al seu llibre sobre els germans Sitwell, que Modigliani va oferir vendre a l’hivern del 19181919 el material reunit al seu estudi, entre el qual se suposa que hi havia Nu reclinat, a aquesta família aristocràtica d’escriptors britànics. En va demanar uns 300 dòlars de l’època (equivalent a 4.700 avui). No van aconseguir reunir-los.
Christie’s recapta 491,4 milions, amb rècord per a un Lichtenstein, però deixa el 29% sense vendre