La Vanguardia (Català-1ª edició)
Cameron reclama a la UE més poders nacionals
El líder britànic posa condicions per continuar a Europa
David Cameron ha posat finalment en marxa el seu procés. Un procés que per al primer ministre no va dirigit a la desconnexió del Regne Unit de la Unió Europea, sinó a fer canviar la UE perquè s’acomodi a la visió i els interessos de Londres. Però que per a l’important bloc euroescèptic –àmpliament representat en el Parlament i el mateix Govern– té per objectiu final la ruptura.
En una carta de sis folis dirigida al president del Consell Europeu, Donald Tusk, el líder conservador va esbossar d’una forma molt genèrica les seves quatre condicions per demanar a la campanya del referèndum que el Regne Unit continuï sent membre de la Unió Europea: protecció del mercat únic per als països que no estan a l’euro, augment de la competitivitat i reducció de la burocràcia, potenciació dels parlaments nacionals (és a dir, més sobirania) i restricció dels subsidis als immigrants.
Encara que no va voler mostrar les seves cartes per no donar armes als seus interlocutors en la dura negociació que s’acosta, Cameron va oferir indicis de flexibilitat en el tema dels ajuts socials als estrangers, el més difícil perquè entra en conflicte amb els tractats en vigor, el principi de la llibertat de moviment de treballadors a Europa, i els interessos de membres com Polònia que s’oposen, lògicament, a qualsevol mesura discriminatòria contra els seus ciutadans. “L’actual nivell d’immigració és excessiu, i ens sembla que la millor solució és reduir els incentius perquè vingui gent mitjançant la retallada dels subsidis que poden demanar –va matisar un alt funcionari de Downing Street–. Però si altres països tenen propostes diferents per assolir aquesta meta, estem disposats a escoltar-les”.
Les reaccions van ser les que es podia esperar, amb els euroescèptics (la meitat dels membres del Consell de Ministres ho són) “summament decebuts per la falta d’ambició de les propostes”, i Berlín i Brussel·les conscients de les dificultats, però disposats a “ajudar Londres”, entaular-hi un diàleg i arribar a un compromís. Perquè no tots els processos són iguals i no sempre es tracta d’aplicar els tractats o constitucions al peu de la lletra en defensa de conceptes atàvics d’unitat nacional.
Encara que es tracta de xifres no universalment acceptades, el primer ministre va al·legar que un 40% dels immigrants més recents perceben vuit mil euros l’any en
DIPLOMÀCIA Les demandes del ‘premier’ són molt genèriques per no crear una atmosfera hostil
REACCIONS Els euroescèptics estan decebuts per la falta d’ambició de les propostes
subsidis socials. La solució que proposa és exigir que hagin de transcórrer quatre anys abans que els ciutadans d’altres països de la UE puguin percebre l’atur, ajuda d’habitatge o per fills.
Cameron va recordar que el seu pla A és una negociació satisfactòria que li permeti recomanar “en cos i ànima” als britànics la permanència a la UE, però va amenaçar de fer campanya per la sortida si els socis europeus es tanquen en banda i no atenen el gruix de les seves demandes. En diverses ocasions ha dit que no té cap tipus de “connexió emocional” amb la