La Vanguardia (Català-1ª edició)
Joan Seoane
La tècnica permet detectar l’ADN procedent de les cèl·lules canceroses
INVESTIGADOR DEL CÀNCER
Investigadors de l’hospital Vall d’Hebron liderats per Joan Seoane han descobert com es pot millorar el tractament dels tumors cerebrals: analitzant ADN procedent de les cèl·lules canceroses obtingut amb una punció lumbar.
Una punció lumbar per extreure líquid cefaloraquidi de l’interior de la columna vertebral permet detectar tumors cerebrals i analitzar-ne les alteracions genètiques, segons una investigació de l’Institut d’Oncologia de Vall d’Hebron (VHIO) liderada per Joan Seoane. L’avenç, presentat a la revista Nature Communications, obre la via a millorar el tractament tant dels càncers que s’originen al cervell com dels que hi arriben en forma de metàstasis.
“Canviarà el tractament dels tumors localitzats al cervell”, declara Seoane. “Fins ara, ens hem vist limitats perquè són tumors d’accés difícil. Per primera vegada, tenim una prova que ens indica de manera precisa i relativament senzilla si hi ha un
TOTA MENA DE TUMORS La tècnica és útil tant per als càncers que s’originen al cervell com per a les metàstasis
tumor al cervell, quin perfil genètic té i si està responent al tractament”.
Aquesta prova permetrà diagnosticar precoçment les metàstasis cerebrals, de manera que es podran tractar de manera més eficaç, per exemple, en pacients amb càncer de mama o de pulmó. Permetrà millorar el tractament dels glioblastomes, els tumors cerebrals més comuns i agressius, per exemple, analitzant el perfil genètic de les cèl·lules canceroses i buscant quins fàrmacs són els més adequats per a cada pacient. I suposarà un avenç també per al tractament de tumors pediàtrics que afecten el cervell, ja que permetrà saber fins a quin punt són agressius i com s’han de tractar.
L’avenç s’inspira en les biòpsies líquides del càncer, que consisteixen a analitzar ADN procedent de cèl·lules tumorals que circula per la sang i que ja s’apliquen amb èxit en casos de càncer de mama, colorectals i els melanomes.
Aquestes anàlisis, tot i això, no han resultat útils per monitoritzar tumors cerebrals a causa de l’anomenada barrera hematoencefàlica, que la sang ha de creuar per entrar i sortir del cervell. Aquesta barrera, que actua com un filtre, impedeix que l’ADN dels tumors cerebrals arribi a la resta del cos a través de la sang. Per això els investigadors van pensar a anar a buscar l’ADN al líquid cefaloraquidi, que està en contacte directe amb el sistema nerviós.
Diversos equips d’investigació de diferents països han apostat per aquesta estratègia que promet revolucionar el tractament dels tumors localitzats al cervell. L’equip de Vall d’Hebron, finançat en gran part per l’Associació Espanyola Contra el Càncer (AECC), és el primer que ha demostrat que la tècnica funciona.
La investigació s’ha basat en 23 pacients, aproximadament la meitat dels quals tenien glioblastoma, i l’altra meitat, metàstasi d’altres tumors al cervell. Els resultats mostren que l’ADN localitzat al líquid cefaloraquidi reflecteix amb precisió el perfil genètic dels tumors cerebrals. En canvi, l’ADN localitzat a la sang reflecteix el perfil dels tumors localitzats en altres òrgans però no al cervell.
“Això és especialment important perquè, fins ara, decidíem el tractament en funció de l’òrgan d’origen. Però hem vist que, per arribar al cervell i proliferar, les cèl·lules tumorals es veuen obligades a evolucionar i adquireixen alteracions genètiques dife- rents de les del tumor primari”, destaca Seoane.
Val a dir, en un exemple del potencial de la nova tècnica, que el test del líquid cefaloraquidi ha revelat que un dels participants en l’estudi tenia alterat el gen BRAF. Era un pacient amb càncer de pulmó que no tenia aquest gen alterat al tumor primari. Gràcies al test, se l’ha pogut tractar amb èxit amb un fàrmac que aprofita específica- ment l’alteració del gen BRAF.
Fins ara el tractament dels càncers que afecten el cervell s’ha vist limitat per la dificultat d’accedir als tumors, ja que extreure cèl·lules de l’interior del cervell suposa un risc per als pacients. En casos de glioblastoma, se sol extirpar el tumor, però quan torna a aparèixer no és habitual tornar a intervenir perquè es considera que els riscos superen els beneficis. A partir
ÈXIT DE L’INSTITUT VHIO Vall d’Hebron lidera un avenç cridat a canviar les teràpies a nivell mundial
COM FUNCIONA El líquid de l’interior de la columna vertebral conté material genètic del tumor BENEFICI PER ALS PACIENTS Un dels participants de l’estudi ja rep un nou fàrmac gràcies al resultat del test
d’aquest moment, el tumor evoluciona sense que els oncòlegs puguin saber quines alteracions genètiques adquireix i quin tractament seria més eficaç. L’anàlisi de líquid cefaloraquidi obre la via a monitoritzar quan reapareix el glioblastoma, com evoluciona i quins fàrmacs serien més adequats per tractar-lo en cada moment.
En casos de metàstasis cerebrals, “ara no les diagnostiquem fins que no són visibles en proves d’imatge; per tant, fins que ja han crescut i tenen una certa mida”, informa Seoane. L’avenç de l’institut VHIO de Vall d’Hebron obre la via a diagnosticarles de manera precoç i a iniciar abans el tractament.
Joan Seoane destaca que l’anàlisi de líquid cefaloraquidi millorarà també la manera de tractar els tumors cerebrals en nens. “És molt difícil distingir entre tumors benignes i malignes, i és molt important poderho fer perquè el tractament serà més o menys dràstic en funció del tipus de tumor”, indica l’investigador. “Saber amb temps quins tumors són benignes evitarà haver d’administrar tractaments potencial- ment nocius als nens afectats”.
Finalment, la tècnica millorarà també el diagnòstic d’una complicació particularment greu del càncer de mama anomenada carcinomatosi leptomeníngia. Es tracta d’un problema “que apareix tard en l’evolució de la malaltia i que és molt difícil de diagnosticar”, explica Seoane. “És important poder diagnosticar-la millor perquè els oncòlegs han de conèixer bé quin és el pronòstic de cada pacient per poder prendre les millors decisions de tractament”.